Taller. 002. Paralex

Tsang-Po va dir:
Horitzontal - Vertical - Angle. Aquestes són les tres paraules clau per arribar al paral·lelisme absolut.
Les tres paraules que permeten traçar el camí correcte sobre paper vegetal fins arribar a la veritat absoluta i, fer que els plànols i dibuixos tècnics parlin per ells mateixos i ens desxifrin els secrets amagats que hi ha darrera d'aquelles línies de tinta perfectament acotades abans de portar a un estat físic allò que només està a la nostra imaginació.
I va ser així com Tsang-Po, membre d'un dels pocs monestirs que encara es troben amagats als més alts cims del Tibet, va revelar al món a finals del segle XIX, la profecia que mig segle més tard es compliria i que mitjançant el "Paralex", va permetre a la humanitat trobar el camí correcte per poder dibuixar amb més facilitat els més complexes projectes.

--------

Amb un mínim coneixement de cóm aplicar-hi l'escaire i el cartabó, aquest enginy anomenat "Paralex", d'una forma absolutament senzilla i uns mitjans mínims, ens permet fer amb seguretat i a sobre una taula, els traçats desitjats per a qualsevol plànol o disseny.
El "Paralex" es composa per un regle llarg, amb uns petits rodaments a cada extrem que fan de guia i per on circula un fil que, fixat a la taula, permet desplaçar el regle perfectament paral·lel a la mateixa.

El "Paralex" va ser inventat als anys 50 per Francisco Enrique Gómez, aleshores estudiant de l’escola d'arquitectura de la Universitat de Barcelona.

El primer nom comercial del "Paralex" va ser "Din-Graph, la regla que traza paralelas", i els primers prototips, abans de ser de metacrilat, eren de fusta. Aquesta nova eina va ser revolucionaria ja que el sistema de treball era molt més lleuger i efectiu que les altres eines que fins aleshores existien, com per exemple, un instrument de dibuix que es deia "regla T", i que era una mena de regla amb un mànec adossat perpendicularment que es movia a mà per la banda esquerra de la taula de dibuix. Aquest aparell no estava fixat a la taula, i això suposava un inconvenient per al dibuixant i també una manca de seguretat per als possibles moviments i desviacions que es podien produir al dibuix.









El fàcil transport del "Paralex", la seva fàcil aplicació a qualsevol taula de treball ja que n'hi ha de diverses mides, i la seva fiabilitat, van ser motius imbatibles per exportar -lo a tot el món.
En els seus inicis va ser utilitzat específicament per arquitectes i aparelladors, però ràpidament es va convertir en una eina inseparable de qualsevol professió tècnica que necessites dibuixar plànols o traçats amb alta fiabilitat ja que pot arribar a mesurar fins a dos metres i només te un error d'unes dos dècimes de mil·límetre en una taula de dimensions normals.

Per als dissenyadors gràfics ha estat present a les nostres taules fins fa pocs anys i ha estat una eina imprescindible per a dibuixar, maquetar, compaginar i fer originals per a la impremta. A data d'avui, encara és una eina utilitzada a força estudis d'arquitectura a on l'ordinador no ha aconseguit desbancar-lo del tot de les taules de dibuix.


Paralex