Autor: Zed Isdead
Data: 2010
divendres, 10 de desembre del 2010
dimecres, 8 de desembre del 2010
dilluns, 6 de desembre del 2010
divendres, 3 de desembre del 2010
Valen més mil paraules... Novembre 2010
"Cal treballar vuit hores al dia i dormir vuit hores també. Però mai les mateixes."
Woody Allen, actor i director de cinema
dimecres, 1 de desembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
Cap de setmana Blanc a Vilanova i la Geltrú
Els actes van començar divendres al matí amb el desenvolupament d'uns workshops a càrrec de reconeguts noms com America Sanchez o Arts Gràfiques Orient, entre d'altres. Els participants a aquests tallers van poder experimentar, de forma pràctica, diversos aspectes del grafisme, el dibuix, la tipografia o les arts gràfiques.
Les ponències es van succeir a partir del mateix divendres a la tarda, i, per ser sincers, van tenir un inici un tant desconcertant. Interessant, sense cap dubte, però desconcertant. Villarosàs, Herraiz Soto & Co, United Fakes, Boolab i Carlitos y Patricia van anar apareixent a l'escenari per mostrar, cadascú a la seva manera, les diferents formes d'entendre la feina i mostrar exemples dels seus treballs. Però hi havia alguna cosa que no acabava d'encaixar.
Boolab. Motion graphics i animació
Per una part, cap d'aquests noms responia a estudis de disseny. Uns es dedicaven a la publicitat, d'altres al món audiovisual o l'animació. Però cap era dissenyador. No havíem quedat que allò era un festival de disseny gràfic?
Per una altra part, va quedar palès que no tothom enten la comunicació de la mateixa manera. Siguis dissenyador gràfic, publicista o productor d'audiovisuals, se suposa que l'objectiu final és oferir al client una comunicació clara i efectiva. I vagi per endavant que tots i cadascun dels projectes mostrats complien amb escreix aquest objectiu. La majoria tenien, sota el nostre criteri, una qualitat tècnica, i sobretot creativa, altíssima. Però un bon comunicador ha de ser-ho també en la posada en escena de la pròpia presentació. I sincerament, en aquesta assignatura, més d'un ponent va suspendre de carrer. I és que un projecte d'alta qualitat presentat amb baixa intensitat perd part del seu interès. Reconeguem que no ha de ser fàcil posar-se davant d'un auditori i oferir un discurs interessant i atractiu i amè alhora. Es pot ser un gran comunicador visual i no ser-ho a nivell oral. Jo mateix, que tinc greus dubtes sobre la meva capacitat en la primera faceta, em declaro absolutament incompetent en la segona. Bo seria, doncs, que firmes de reconegut prestigi cuidessin més aquest aspecte perquè si no corren el risc de malmetre la seva pròpia imatge. Creiem que no tot s'hi val en nom d'una "modernitat" massa vegades mal entesa. En tot cas, no voldríem que això s'entengués com una crítica –no som aquí per criticar ningú, i menys els col·legues de professió–. Tan sols és una modesta opinió.
Més enllà dels propis projectes, alguns ens van demostrar que no tot acaba en la feina i que dins la seva filosofia d'entendre la professió encara tenen temps –i espai, i pressupost…– per fer coses interessants fora de la rutina diària. Així, Villarosàs ens va ensenyar els interiors de Otras cosas de Villarosàs, un espai multidisciplinar dins la pròpia agència on organitzen esdeveniments de diversos àmbits, com exposicions, concerts de petit format, performances o, directament, festes. I es clar, la conclusió no podia ser una altra: que aquesta gent s'ho passen de conya.
D'altres, com Carlitos y Patricia, ens van mostrar la importància de tenir una agenda de contactes ben farcida i com aprofitar-la per aconseguir que et facin la teva pròpia imatge corporativa "per la patilla", a base de col·laboracions dels teus amics. Llàstima que malbaratessin mitja ponència explicant-nos que el nom de l'agència ve de l'obvietat que ell es diu Carlos i ella Patricia i l'altra mitja aprofitessin per mostrar el resultat que aquesta agenda tan completa els ha proporcionat. Tan de bo haguéssim pogut veure més projectes de producció pròpia, ja que, com es pot comprovar al seu web, segur que fan coses més que interessants. La idea que ens va quedar més clara és que en Carlitos y Patricia són uns porcs*. Això sí, uns porcs que gaudeixen com pocs de la seva feina.
La sensació que el que estàvem presenciant era molt engrescador però no s'acabava d'ajustar al que esperàvem es va esvair tan punt van començar les intervencions de dissabte. Els estudis de disseny que havien estat "amagats" a la primera jornada van aparèixer de cop a la segona. El primer de tots, America Sanchez, una vaca sagrada de quan encara hi havien vaques sagrades, va mostrar un vell projecte que, segons ell mateix, porta més de quaranta anys treballant. Una extensa col·lecció fotogràfica del que ell anomena "gràfica popular" i que va recollir, en part, en el llibre Barcelona Gráfica, editat el 2001. Salvant les distàncies, podríem dir que és la versió "seriosa" de les notres seccions Rètols linds i Populart. Res a dir sobre algú que ho ha estat tot en el món del disseny i es va convertir en un dels referents que van transformar la ciutat de Barcelona en el centre mundial del grafisme l'última part dels anys 80 i la primera dels 90. Sense cap dubte, un regal d'un dels grans. Sorprenent, però, la bel·ligerància amb la que afronta l'estat actual del disseny i, sobretot, la utilització de les noves tecnologies. Sincerament, sense voler entrar en polèmiques absurdes, ens sembla un pèl excessiu el purisme extrem que destil·len alguns que, en ús de la força que els dóna la seva dilatada experiència, es creuen en possessió de la veritat absoluta. Però bé, això tampoc és cap crítica, tan sols una altra opinió personal.
La presentació dels projectes de final de carrera de les escoles Elisava, Eina i Bau ens va transportar a èpoques pretèrites i va constatar que hi ha gent jove que puja amb una empenta envejable. A destacar la proposta d'identitat corporativa de Quórum!, una empresa fictícia de gestió de la informació. Un projecte de molt alta qualitat, tant a nivell conceptual com gràfic.
Laura Meseguer. Tipografia i disseny gràfic
Laura Meseguer va fer una anàlisi general del món tipogràfic centrat bàsicament en l'àmbit editorial, i Shackleton va presentar algunes de les seves millors campanyes, com "El pueblo donde nunca pasa nada", el rellançament d'Spanair o "Pídeselo a Al Gore", una col·laboració amb una ONG per lluitar contra la fam al món.
Brosmind Studio. Il·lustració
Brosmind Studio, format per dos germans il·lustradors més que divertits, va donar el toc d'humor a la jornada, incloent dins la seva presentació un impagable vídeo de quan eren nens i un concurs entre dos persones del públic que es va decidir amb un combat entre els propis germans en versió vídeo-consola.
Hey. Disseny gràfic
Hey, Bendita Gloria i Cla-se van ser els encarregats de donar la seva visió particular del disseny gràfic que es fa avui en dia a Barcelona.
Els primers amb un estil basat en el disseny més pur i acadèmic, amb referents clars a l'escola suïssa i alemanya dels anys 60 i 70.
Els segons amb una filosofia basada en l'experimentació. Projectes on el realment important és el concepte, per damunt de la producció final. Tot amb la utilització freqüent de materials o recursos gràfics poc convencionals, com la impressió d'uns cartells per una exposició de joieria en "paper de plata, el d'envolicar els entrepans" –com ells mateixos defineixen– o la realització d'una col·lecció completa d'etiquetes de vi només amb tipografies de sistema o clip-arts estàndards de Word. D'entre els projectes presentats, però, a destacar els fantàstics cartells "pentinats" a mà per a la promoció d'una perruqueria de barri.
Per acabar, l'estudi de Claret Serrahima va posar sobre la taula tota la seva artilleria amb una exposició impecable d'uns projectes d'altíssim nivell creatiu fruit d'una argumentació conceptual sòlida. Sense dubte, un gran final per a un gran esdeveniment.
En definitiva, un parell de dies per conèixer que es fa, com es fa i qui fa el disseny gràfic –o potser hauríem de parlar de comunicació visual– al nostre entorn més proper. Tot combinat amb un toc musical –Los Pantones van amenitzar les transicions entre els ponents– i bon humor –el tast de monòleg i cançó d'autor que va oferir El Sobrino del Diablo va arrencar grans rialles entre els assistents–. No va faltar ni la improvisada intervenció d'un estudi d'aplicacions interactives que va mostrar un parell de vídeos inclassificables per anunciar que marxaven a Bombai a fer unes xerrades. Hem de reconèixer que, en aquest cas, no vam entendre quin era realment el seu propòsit, a part de demostrar-nos que eren els més moderns dels moderns i eren capaços de fer pel·lícules que ni ells mateixos entenien. Deu ser cosa de l'edat però hi ha coses que, sincerament, no acabem d'entendre.
I per acabar, com no tot pot ser de color de rosa, deixem caure unes petites reflexions sobre allò que, al nostre entendre, no va acabar de funcionar, per si algú li pot interessar.
Primera. Algú ens podria explicar perquè aquesta denominació de "festival"? Si ens atenem a la definició lingüística, un festival és un conjunt de festes, funcions, exhibicions, actuacions artístiques o esportives. Potser estaríem d'acord que segurament no és la millor definició per un esdeveniment d'aquestes característiques. A no ser que hi hagi una intencionalitat en el nom –els dissenyadors són capaços de qualsevol cosa– potser seria convenient buscar una denominació que s'ajustés més a la realitat.
Segona. Digueu-nos "tiquis-miquis", però mai entendrem perquè els actes públics –o tots els actes en general– no comencen mai a l'hora anunciada. Creiem que és una manca de respecte pels que arriben a l'hora a la que estan convocats. I no s'hi val escudar-se en la típica excusa dels problemes tècnics, que van existir, i als quals ningú es pot escapar. Però quan un auditori és mig buit vint minuts desprès de l'hora prevista, l'argument de "esperem deu minuts més a veure si arriba la gent" a nosaltres no ens sembla del tot correcte.
Tercera. Sabem que la frontera entre disseny gràfic i publicitat a vegades pot ser molt fina. Però valorant que l'essència de l'esdeveniment és el disseny, i per tant la majoria d'assistents pertanyen a aquest camp, ens sembla una mica excessiu programar el mateix nombre d'estudis que d'agències. Està molt bé la presència de la publicitat en un acte com aquest, però potser no amb tanta prominència.
Quarta i última. Una proposta per als organitzadors. L'any vinent anuncieu l'esdeveniment com a Blanco, Festival de Diseño Gráfico de Cataluña. D'aquesta manera ningú podrà sentir-se enganyat. I és que no entenem que una activitat que es fa a Catalunya, on la majoria de participants són catalans –o treballen aquí– i tota la informació –cartells, web, promocions– està en català, a l'hora de la veritat totes les ponències i presentacions siguin en castellà. Sabem que s'argumentarà que hi havia gent que venia de fora. D'acord. També que alguns dels ponents eren de fora. D'acord també. Però que cap, repetim, cap intervenció fos en català ens sembla una manca de respecte. I ho diem abans que surtin els que defensaran que fer-ho a l'inrevés hauria estat una manca de respecte cap als castellano-parlants. Doncs nosaltres ens vam sentir discriminats com a catalans i com catalano-parlants. I això no vol dir que estem en contra de la utilització del castellà. En absolut. Nomès que ens hauria agradat també escoltar la nostra llengua. Potser el català no és prou cool en aquest món de moderns, ulleres de pasta i barbes de tres dies. Però no hi estem d'acord i en deixem constància per si serveix d'alguna cosa. Si els del PP o Ciutadans haguessin assistit a l'acte potser haurien hagut de plantejar-se la possibilitat de canviar els seus programes de cara a les properes eleccions. I això no només és una opinió. Ens sap greu, però també és una crítica.
Sigui com sigui, reiterem les nostres felicitacions per la iniciativa, per l'organització i pels resultats assolits. És realment d'agrair l'esforç de qui encara té inquietuds, especialment en aquests moments que sembla que la professió està molt disgregada i hi ha poques, poquíssimes, accions d'aquest tipus. La nostra enhorabona i ens veiem de nou l'any vinent.
dijous, 28 d’octubre del 2010
Rètols linds. 030. Reparaciones
Lloc: Eixample. Barcelona
Fotografia: Loop&Kapplann
Data: 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Rètols linds. 029. Con un par de erres!
Con un par de erres!
(o com aprendre arquitectura tipogràfica en una sessió)
Lloc: Seva. Osona
Fotografia: Kapplann
Data: 2010
dijous, 21 d’octubre del 2010
Populart. 010. Pulse el botón…
Lloc: Granollers, Barcelona
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Xavi Mañosa ens mostra "Opacitats" a la galeria AB, de Granollers
Fotografia: Xavi Mañosa
Font: Espai Garum"Hem d'aprendre a mirar."
Amb aquesta senzilla però contundent afirmació va concloure Xavi Mañosa la visita a l'exposició "Opacitats", que el mateix autor, en col·laboració amb Espai Garum, ens va oferir a la galeria AB, de Granollers, el passat divendres al vespre.
Una sèrie fotogràfica que mostra espais en estat d'abandonament o semi abandonament, que ofereixen a l'espectador les restes de l'empremta humana que alguna vegada els ha ocupat. Una relació entre ús i desús que encara és capaç de transmetre la vida que un dia hi va haver, incloent les olors, els sons, els silencis. Imatges on, segons paraules del mateix autor, "la propietat, la privadesa, la intimitat, la dignitat, l'ocupació i el poder s'agermana amb l'espai obert a tothom, la indignitat, el desordre, l'oblit i el no res. (…) Imatges que, en certa manera, ens mostren un trànsit entre la vida i la mort, una part opaca de la nostra societat que, potser, no en convé mostrar-ne ni parlar-ne res."
Totes les fotografies van acompanyades d'una imatge complementària, una petita icona, generalment extreta de la mateixa escena, que fora del seu context natural crea un contrapunt a modus de metàfora que cada espectador interpretarà segons les seves pròpies sensacions.
Tècnicament perfecte, el resultat final és fruit de la combinació de la fotografia digital i la seva postproducció corresponent amb un tractament i il·luminació "a l'antiga", amb còpies sobre paper baritat d'alt gramatge i acabat setinat.
Xavi Mañosa és un dels fotògrafs referents en l'àmbit nacional. Especialitzat en fotografia industrial publicitària, actualment treballa per importants firmes comercials i ha estat guardonat amb diversos premis, d'entre els que destaca el Lux d'Or 2009 per a la seva sèrie "Una mirada industrial".
Gràcies al Xavi per la seva proximitat i per la total predisposició amb totes les consultes que els assistents li vam formular. I també al Màrius, que, des d'Espai Garum, ens ha permés poder gaudir d'aquesta exclusiva experiència.
L'exposició "Opacitats" estarà a la galeria AB de Granollers fins el 29 d'octubre. Si teniu una estona no dubteu d'acostar-vos-hi.
Galeria AB
Agustí Vinyamata, 55
Granollers
divendres, 1 d’octubre del 2010
Rètols linds. 028. Taxi por teléfono
Taxi por teléfono
Lloc: El Poblenou. Barcelona
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 1992
Estat del rètol: A data d'avui, encara existeix
Valen més mil paraules... Abril 2010
"Els dissenyadors es creuen artistes, però només produeixen objectes cars i innecessaris."
Philippe Stark, disssenyador
dimecres, 29 de setembre del 2010
Populart. 009. Os odio a todos!
Lloc: Molins de Rei, Barcelona
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2008
dissabte, 18 de setembre del 2010
OneLine
Un servidor, que passa moltes hores al dia amb un llapis-bolígraf-retolador a les mans, té la curiosa tendència d'aprofitar les nombroses trucades telefòniques, especialment les d'un baix interès, per omplir petits fulls de paper amb garagots sense sentit. En un estat de suposada "concentració" en la conversa, i per tant de "semi-inconsciència" pel que respecta a la creació artística, el retolador es deixa anar per crear lliurement formes, generalment abstractes, de diversa naturalesa.
Desconec si aquesta és una pràctica generalitzada, tot i tenir constància que, especialment entre col·legues de professió, és un costum com a mínim utilitzat en més d'una ocasió. Habitualment, aquests petits fulls de paper acaben a les escombraries o, en el millor dels casos, a la paperera de reciclatge. Vaig pensar que, en efecte, l'espai natural on han d'acabar la majoria d'aquestes petites creacions és aquest. Però de tant apareixen com per art de màgia exemples estèticament interessants. Així que un bon dia vaig decidir donar-los una oportunitat i anar una mica més enllà.
De l'evolució d'aquest concepte bàsic va néixer OneLine. Un vell projecte que jeia al calaix de l'oblit i que vaig decidir recuperar per exposar a judici popular aquestes obres de petit format que afegeixen un nou condicionant com a únic nexe d'unió: que estan dibuixades amb una única línia.
Un tros de paper. Un retolador. Un pensament. Amb un concepte base, començant en un punt qualsevol del paper, una única línia avança aleatòriament combinant rectes i corbes, corbes i rectes, amb l'únic objectiu d'omplir l'espai i d'acabar exactament allà on va començar, tot intentant no ficar-se mai en un carreró sense sortida.
El resultat és un joc visual on la forma i el fons ofereixen una versió abstracta purament formal amb una base conceptual com a excusa.
Desconec si aquesta és una pràctica generalitzada, tot i tenir constància que, especialment entre col·legues de professió, és un costum com a mínim utilitzat en més d'una ocasió. Habitualment, aquests petits fulls de paper acaben a les escombraries o, en el millor dels casos, a la paperera de reciclatge. Vaig pensar que, en efecte, l'espai natural on han d'acabar la majoria d'aquestes petites creacions és aquest. Però de tant apareixen com per art de màgia exemples estèticament interessants. Així que un bon dia vaig decidir donar-los una oportunitat i anar una mica més enllà.
De l'evolució d'aquest concepte bàsic va néixer OneLine. Un vell projecte que jeia al calaix de l'oblit i que vaig decidir recuperar per exposar a judici popular aquestes obres de petit format que afegeixen un nou condicionant com a únic nexe d'unió: que estan dibuixades amb una única línia.
Un tros de paper. Un retolador. Un pensament. Amb un concepte base, començant en un punt qualsevol del paper, una única línia avança aleatòriament combinant rectes i corbes, corbes i rectes, amb l'únic objectiu d'omplir l'espai i d'acabar exactament allà on va començar, tot intentant no ficar-se mai en un carreró sense sortida.
El resultat és un joc visual on la forma i el fons ofereixen una versió abstracta purament formal amb una base conceptual com a excusa.
divendres, 10 de setembre del 2010
Rètols linds. 027. Instal·lacions Almohaya
Lloc: Olot, Girona
Fotografia: Màrius Gómez & Zed Isdead
Data: 2010
dimarts, 7 de setembre del 2010
Màrius Gómez a la IX Biennal Olot Fotografia 2010, una mostra Irrepetible
No sabia amb certesa si havia de fer-ho. Però al final m'he decidit, tot i reconèixer una certa sensació de vergonya. Així que m'he adreçat a la carpeta d'esborranys del bloc per recuperar –i penjar– un post que porta gairebé un mes en stand-by. Això no suposaria un gran problema si l'escrit no fés referència a un event ja finalitzat. Però com en Màrius és, abans de res, una bona persona, espero no em tingui massa en compte –últimament ningú no em té massa res en compte– que faci ressò de la seva última exposició fotogràfica quan ja ningú podrà gaudir-ne. A més, com que dubto que aquest bloc el segueixi gairebé ningú –si hi ha algú que es manifesti, si us plau–, podria dir sense massa por a equivocar-me que el fet no passarà d'un petit ridícul… i que en Màrius pensi que té un amic que fa més pena que glòria, és clar, tot i que això suposo que ja ho deu tenir assumit. Així que recupero el text, tanco els ulls, i que sigui el que hagi de ser. Quan passin els anys, ningú recordarà aquest detall i en canvi, quedarà constància de la qualitat artística de la mostra, que en el fons és l'important.
Imatge original: IX Biennal Olot Fotografia 2010
Quan un té la possibilitat de poder visitar una exposició en companyia "exclusiva" de l'autor, més val no desaprofitar l'ocasió. Si té l'oportunitat de viure de prop la seva passió per fer coses, per no deixar mai de tenir inquietuds, sense dubte pot sentir-se molt afortunat. I si a més l'autor és un bon amic, l'experiència no té preu.
Imatge original: IX Biennal Olot Fotografia 2010
Quan un té la possibilitat de poder visitar una exposició en companyia "exclusiva" de l'autor, més val no desaprofitar l'ocasió. Si té l'oportunitat de viure de prop la seva passió per fer coses, per no deixar mai de tenir inquietuds, sense dubte pot sentir-se molt afortunat. I si a més l'autor és un bon amic, l'experiència no té preu.
Això és el que vaig poder gaudir en la meva visita a la IX Biennal Olot Fotografia 2010, el passat 11 d'agost. En companyia d'en Màrius, vam compartir un bon esmorzar, una tranquil·la passejada per la vila, unes interessants reflexions sobre les diverses exposicions –les seves–, altres de no tant interessants –les meves–, una saborosa pizza i un relaxant cafè a cobert de la pluja, que va aparèixer de sobte quan estàvem a punt de donar per tancada la visita i que va permetre allargar una mica una més que agradable jornada.
Fotografies: Màrius Gómez, Espai Garum
Màrius Gómez creu fermament en la interactivitat de la fotografia. Creu que una imatge pot anar molt més enllà des del moment que proposa un discurs argumentalment sòlid i no purament estètic. Les imatges han d'explicar una història a més de ser visualment atractives. Així, a mig camí entre la fotografia i el cinema, ens presenta quatre sèries de quatre imatges cadascuna. Independents i lligades alhora, es complementen per explicar-nos una història, a estones cruel, a estones irònica. Davant l'obra "Irrepetible", un experimenta una inquietant sensació de dubte. Un cop assumides les quatre sèries, el dubte comença a esvair-se per mostrar la particular visió de l'autor sobre un dels grans enigmes, la vida mateixa.
Y hasta aquí puedo leer…
Hauria estat fantàstic poder tancar aquest post recomanant-vos que us acostéssiu fins a Olot per passar un bon día entre fotografies, però la meva poca serietat m'ha aixafat el final feliç. Com ja us he avançat, la mostra va tancar portes a finals del mes d'agost. Sorry.
+ informació
Irrepetible. Màrius Gómez. Espai Garum
IX Bienal Olot Fotografia 2010
Màrius Gómez creu fermament en la interactivitat de la fotografia. Creu que una imatge pot anar molt més enllà des del moment que proposa un discurs argumentalment sòlid i no purament estètic. Les imatges han d'explicar una història a més de ser visualment atractives. Així, a mig camí entre la fotografia i el cinema, ens presenta quatre sèries de quatre imatges cadascuna. Independents i lligades alhora, es complementen per explicar-nos una història, a estones cruel, a estones irònica. Davant l'obra "Irrepetible", un experimenta una inquietant sensació de dubte. Un cop assumides les quatre sèries, el dubte comença a esvair-se per mostrar la particular visió de l'autor sobre un dels grans enigmes, la vida mateixa.
Y hasta aquí puedo leer…
Hauria estat fantàstic poder tancar aquest post recomanant-vos que us acostéssiu fins a Olot per passar un bon día entre fotografies, però la meva poca serietat m'ha aixafat el final feliç. Com ja us he avançat, la mostra va tancar portes a finals del mes d'agost. Sorry.
+ informació
Irrepetible. Màrius Gómez. Espai Garum
IX Bienal Olot Fotografia 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Rètols linds. 026. Transports
Transports
Lloc: Sant Andreu. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2010
Fotografia: Kapplann
dimecres, 7 d’abril del 2010
dissabte, 3 d’abril del 2010
Valen més mil paraules... Març 2010
"El Estatuto de Cataluña es mucho más letal para la supervivencia de la nación que la actividad criminal de ETA."
Federico Jiménez Losantos, …periodista?
Federico Jiménez Losantos, …periodista?
dijous, 1 d’abril del 2010
dilluns, 29 de març del 2010
Rètols linds. 023. El cocinero
Lloc: Eixample dret. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2010
Fotografia: Kapplann
dissabte, 13 de març del 2010
La 6a. Trobarasca, un pas més endavant dins les Trobarasques
Ahir divendres dia 12, 6ª. Trobarasca.
En una tarda de retrobament professional, vam poder veure que aquesta gent es salten els ordres del dia amb un facilitat que fa fredat! Clar, son dissenyadors -la majoria-... gent d’allò més extranya que va pel carrer mirant el què no ha de mirar...
Tot i les notables absències d’en Jaume (t’estimem!), d’en Màrius, d’en Xavi, de l’Elisenda, d’en Pere i d’en Bern, els assistents es van defensar prou bé perquè la trobada tingués un bon nivell i perquè finalment i en resum, tothom en pogués treure quelcom de profit i, personalment, penso que fent un bon fòrum de debat, de propostes, de coneixements, d’intercanvi i, perquè no dir-ho, de bon humor.
Blocs, Webs, Delicious, Minimizer, Eye, Dropbox, Issuu, Yousendit, Indexhibit, RSS, Twitter, Foroalfa, Ateneupopular, Llibreries especialitzades, Concursos no remunerats, Multiserveis, Especialització, ... van ser part dels ingredients de l’amanida-mix que va sorgir ahir des de la cuina de la 6a. Trobarasca.
Cal destacar que la Mariona, en les seves intervencions, i des de un àmbit no professional com a dissenyadora, va tornar a remoure fonaments i despertar de nou curiositat pel desplegament i mostra de recursos, plataformes i demès eines virtuals.
A més, vam poder veure en Tomàs globalitzador entre la Índia i la Xina, en Bernat transformat per tanta plataforma virtual, a la 3A forofant a dojo, en Joan que certament no tenia el millor dia del món, defensant encara la plataforma pro-Freehand, a la Mariona més ràpida sobre el teclat que la pròpia ADSL, a la Isa més multidisciplinar i viatgera, a la Sònia cercadora incansable de col·laboradors amb cara i ulls, a l’Isidre encarant -si o si- la realització de websites, i a la Pili proclamada per unanimitat membre fundador del software l’Illustrator.
Cal agraïr un cop més a l’Isidre el fantàstic acolliment entre trèbols, mosques i bunyols... ummmmm.
Gràcies de veritat Isidre per la teva hospitalitat!
I per acabar,... colla: ens trobem a la 7a. Trobarasca?
Sembla que la Sònia s'animarà a organitzar-la.
Tan de bò.
Sembla que la Sònia s'animarà a organitzar-la.
Tan de bò.
divendres, 5 de març del 2010
La 6a Trobarasca Disseny & Birres, a punt
La 6a Trobarasca Disseny & Birres ja es aquí. El passat 1 de març va quedar oficialment convocada la nova edició d'aquestes trobades informals, que celebrarem el proper divendres, 12 de març a Barcelona. L'organització de l'event i la imatge gràfica del mateix anirà a càrrec de l'Isidre, que tindrà el "plaer" –i el mal de cap– de rebre'ns a tots al seu estudi.
Logo de la 6a Trobarasca: Isidre Barnils
L'ordre del dia ha quedat definit amb els següents temes:
1. Els blocs, Facebook, Twitter, MySpace. Que ens ha quedat i quin profit hem tret de tot plegat? És útil un bloc o una mini web per donar a conèixer la nostra feina? És un bloc una eina professional o només és el suport a una web sencilla?
2. Crisi: inventar noves feines (en camps propers al disseny: disseny d'interiors, estampats, estands per a fires) i col·laborar amb d'altres professionals d'aquestes disciplines.
3. Hi ha vida més enllà del disseny gràfic? una reflexió sobre el que som capaços de fer els dissenyadors per no estar les 24 hores del dia treballant.
4. El disseny de pàgines web en ocasions ens suposa un handicap. Quin panorama ens espera en aquest terreny?
5. Fòrums de disseny. Quins? Són útils?
6. El futur dels llibres digitals.
Tot i que generalment optem per incloure a l'ordre del dia només cinc temes, l'empat entre els dos últims ha obligat a inclou-re'ls en el programa de forma extraordinària. El ritme de la reunió decidirà si tenim prou temps par a tractar-los o no.
A data d'avui es preveu l'assistència de 10 participants, la qual cosa, de confirmar-se, mantindria una mitjana de participació magnífica.
Ens veiem divendres vinent a la 6a Trobarasca Disseny & Birres.
L'ordre del dia ha quedat definit amb els següents temes:
1. Els blocs, Facebook, Twitter, MySpace. Que ens ha quedat i quin profit hem tret de tot plegat? És útil un bloc o una mini web per donar a conèixer la nostra feina? És un bloc una eina professional o només és el suport a una web sencilla?
2. Crisi: inventar noves feines (en camps propers al disseny: disseny d'interiors, estampats, estands per a fires) i col·laborar amb d'altres professionals d'aquestes disciplines.
3. Hi ha vida més enllà del disseny gràfic? una reflexió sobre el que som capaços de fer els dissenyadors per no estar les 24 hores del dia treballant.
4. El disseny de pàgines web en ocasions ens suposa un handicap. Quin panorama ens espera en aquest terreny?
5. Fòrums de disseny. Quins? Són útils?
6. El futur dels llibres digitals.
Tot i que generalment optem per incloure a l'ordre del dia només cinc temes, l'empat entre els dos últims ha obligat a inclou-re'ls en el programa de forma extraordinària. El ritme de la reunió decidirà si tenim prou temps par a tractar-los o no.
A data d'avui es preveu l'assistència de 10 participants, la qual cosa, de confirmar-se, mantindria una mitjana de participació magnífica.
Ens veiem divendres vinent a la 6a Trobarasca Disseny & Birres.
dilluns, 1 de març del 2010
Valen més mil paraules... Febrer 2010
"Ya se conoce el dicho: si quieren que un tema se pudra o no hacer nada, metan los papeles en un cajón o creen una comisión."
Mariano Rajoy, ...polític?
Mariano Rajoy, ...polític?
dilluns, 22 de febrer del 2010
"Se ofrece", la nova proposta de Suiram Zemog, a l'Espai Garum
Combinant la ironia i la crítica a parts iguals, Suiram Zemog "ofereix" la seva particular visió sobre la problemàtica convivència entre immigració i treball.
Amb un muntatge mixt entre fotografia i acció real, l'autor reflexiona i ens fa reflexionar sobre el mercat laboral que sorgeix com a conseqüència directa dels temps de crisi.
L'obra es desenvoluparà en diverses etapes. Va començar el passat 30 de gener amb una acció directa en diversos espais de Lliçà d'Amunt. El passat 14 de febrer es va celebrar la inauguració de l'exposició fotogràfica a la sala Espai Garum, amb una performance de 10 minuts. I acabarà el proper 13 de març, moment que es clausurarà l'exposició i es gravarà l'esdeveniment en vídeo.
Durant les quatre setmanes que durarà l'exposició, els espectadors poden interactuar de manera lliure mitjançant un número de telèfon i una adreça de correu electrònic.
+ informació
Se ofrece. Suiram Zemog. Espai Garum
veure vídeo
Se ofrece. Suiram Zemog. Espai Garum. Inauguració
dijous, 18 de febrer del 2010
dissabte, 30 de gener del 2010
Valen més mil paraules... Setembre 2009
"A mis cuarenta y diez, cuarenta y nueve dicen que aparento."
Joaquín Sabina, músic i cantant
Joaquín Sabina, músic i cantant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
