Ser feliç mola molt més

Els que, a dia d'avui, encara tenim la fortuna de treballar, no som conscients del que tenim. Si, a més, podem fer-ho dedicant-nos a quelcom que ens agrada, llavors el privilegi és enorme. El problema és que, en massa ocasions, no valorem prou aquesta sort, deixant escapar l'enorme potencial creatiu que això pot comportar. I és que, en èpoques com l'actual, on la maleïda crisi —perquè estem en crisi, oi?— fa que la nostra cartera de clients i projectes es vegi reduïda; considerablement en els millors dels casos, i alarmantment en la majoria; hi ha qui opta per recluir-se a la cova, lamentant-se i plorant una situació que a estones sembla insalvable. Hi ha d'altres, però, que són capaços de veure-ho com una oportunitat única per arriscar, experimentar, aprendre, i fins i tot jugar… en definitiva, per gaudir de la feina des d'una nova perspectiva… i també, per buscar un nou client allà on potser no havíem mai imaginat: dins el propi estudi. Sí, perquè treballar per a un mateix significa tenir, de cop, el client més exigent, però també el més flexible i agraït alhora. Al que segur no podràs enganyar però et serà fidel… sempre que el satisfacis com mereix, és clar.

Aquest és el principal concepte que m'enduc havent assistit, aquest cap de setmana, al Blanc 2012, Festival de Disseny Gràfic de Catalunya, que, com cada any, s'ha celebrat a Vilanova i la Geltrú. I és que aquest ha estat el denominador comú de la majoria de ponents que han presentat els seus particulars models de gestió dels seus estudis de disseny. Tots ells han posat l'accent en la importància de crear un espai –físic o virtual– on desenvolupar una tasca de recerca personal, d'experimentació tan formal com conceptual, i en definitiva, de creixement com a dissenyadors. Aquest recurs, que en la majoria de casos s'entén amb una bona part de component lúdica, permet l'experimentació des del gaudir de la feina. Permet arriscar sense les limitacions dels briefings més o menys tancats dels clients. Permet aprendre elaborant un historial que més endavant pot ser d'utilitat per afrontar un projecte "d'encàrrec". I sobretot, aporta una bona dosi de motivació extra a l'hora de plantejar nous reptes.

Aquest concepte de "laboratori d'idees" o "taller conceptual" no és pas nou. En edicions anteriors ja se n'havia fet esment. Però aquest any ha pres especial rellevància. Probablement, com hem dit, per la necessitat de trobar una alternativa que converteixi una situació desfavorable en una oportunitat d'èxit. Perquè és ben cert que la difícil situació actual ens planteja, des de ja fa temps, nous reptes, tan a nivell comunicatiu com a nivell productiu. Cal ser més creatius, perquè ara, més que mai, l'àmbit purament econòmic ha quedat desbancat, des de ja fa temps, pel món de les emocions. I cal ser més creatius, perquè ara, també més que mai, ens trobem amb l'obligació de buscar solucions que suposin un cost menor. I repeteixo, això no és nou d'ara –de fet, suposo que el que caldria seria establir-ho com a norma– però és ben cert que avui, la necessitat obliga. Conceptes com el reciclatge, la sostenibilitat i la component més social del disseny estan ara en els primers llocs de les prioritats de molts dels estudis que estan fent bé les coses a casa nostra. Sense dubte, aquesta és una bona notícia i la constatació que és la via correcta per seguir endavant.

Pel que fa a la presentació dels diferents estudis, és bo resaltar el bon nivell mostrat per tots ells, però si hagués de destacar-ne un la meva elecció seria Toormix, que amb una bona dosi d'humor ens van presentar el seu projecte de nou taller de recerca i investigació intern. Capítol a part mereix Pati Nuñez, que va presentar una interessant retrospectiva que va culminar amb alguns dels seus projectes més emblemàtics. Fora de l'estricte àmbit del disseny gràfic, a destacar l'aportació de Wanda Barcelona, capaços de crear un negoci de producció i muntatge d'events partint d'un concepte tan artesanal com atractiu com és l'art de l'origami. I sobretot, l'aplaudidíssima aportació de Pep Torres, impulsor del Museu dels Invents de Barcelona, que, amb el bon humor com a fil conductor, va presentar-nos com ha aconseguit fer de la imaginació i la creativitat el seu propi negoci.

En definitiva, un cap de setmana dedicada al disseny i la creativitat, que ha servit, més enllà per conèixer de primera mà els projectes més interessants que s'estan coent a les cuines dels estudis, per reafirmar-nos que en la situació actual no tot és negre, i que depèn en bona part de tots nosaltres, i als dissenyadors per la part que ens correspon, posar-hi una mica de color. I, sobretot, fer-ho amb un somriure als llavis, perquè, com deien els companys de La Despensa… ser feliz mola mucho más.

jobs

Pensant ja en la 8a Trobarasca

El passat divendres, 27 de maig, vam celebrar, a Molins de Rei, la 7a Trobarasca, Disseny & Birres.

El primer que volem fer és agrair a la Sònia la perfecta organització de l'esdeveniment. Per l'oferiment del seu recentment estrenat estudi, per la total predisposició, per la realització de la imatge gràfica de la trobada… i per les cerveses i els dolços que ens van acompanyar tota la tarda. Gràcies Sònia i felicitats!

També agrair, evidentment, a tots els assistents la seva presencia i participació activa. Els que ja són habituals, la Teresa, l’Isidre, en Tomàs… però molt especialment els que s'estrenaven en aquesta edició; en Bernardo i en Xevi. Venint del sector de la il·lustració, el primer, i de la formació, el segon, esperem que es trobessin a gust entre tant "dissenyador" –aquests estranys espècimens que parlen de coses molt i molt rares– i que la tarda els resultés amena i profitosa. Agrairem la seva opinió per tal de millorar o adaptar –i obrir– continguts de cara a properes edicions. Deixeu que des d’aquí enviem també una abraçada al Josep Lluís, que ens havia fet saber la seva voluntat d'acompanyar-nos per primera vegada però que uns temes personals d'última hora li han impedit. Desitgem que es solucionin ben aviat i t'esperem a la propera, amic.

I per acabar, una menció especial. La Trobarasca s'ha internacionalitzat i s'ha adaptat a les noves tecnologies –noves?–. Així, en aquesta edició hem tingut el plaer de comptar amb la presència virtual d'una de les nostres fidels membres d'honor, l’Isa, que des de Créteil (França) ens va acompanyar via Skype i es va convertir en la primera participant 2.0 de la Trobarasca Disseny & Birres. Gràcies per la companyia i l'esforç Isa!

El debat va començar intens, amb una anàlisi sobre com funciona el concepte Design Thinking i quins beneficis poden suposar per a les empreses, i també, evidentment, pels dissenyadors. Una metodologia global que té com a base l'experimentació, la col·laboració, la realització de prototips no sempre acabats i el perfeccionament dels mateixos a partir de la participació directa de tots els actors que intervenen en el procés de producció; empresa, dissenyadors, col·laboradors, proveïdors, productors, i, sobretot, usuaris finals. Una manera de buscar –i trobar– solucions senzilles i creatives a plantejaments complexos.

Després ens vam connectar a la xarxa per conèixer una mica millor com funciona 12designer.com, un web que ofereix a les empreses una via, com a mínim particular, d'encarregar projectes de disseny. Més val que, si us interessa, visiteu el web i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, perquè, com passa sovint, per exemple, en els concursos oberts, és un tema polèmic que ofereix tantes opinions com participants.

Sense deixar la xarxa, vam abordar el tema estrella que es va repetint en les últimes edicions de les Trobarasques. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Les xarxes socials interessen però molts dubten de la seva eficàcia per trobar clients i per tant, per generar beneficis. Potser l'error està en pensar en resultats immediats, quan l'autèntic benefici està en crear una xarxa de networking potent, i garantir-se l'accés a una informació fiable i útil. Els contactes poden aparèixer d'on menys t'ho esperes, però cal ser en el lloc i en el moment adequat. I, sense dubte, ser proactiu. Obrir un perfil a qualsevol xarxa però no mantenir-lo actualitzat sembla obvi que no ens reportarà res de bo.

Que tothom segueix les tendències és un fet que, en major o menor mesura, tots podem acceptar. L'identitat corporativa de les empreses no s'escapa d'aquestes tendències, però segurament és feina dels pròpis dissenyadors el potenciar estratègies més sòlides i menys "de moda". Visualment parlant, és fàcil trobar característiques comunes entre els dissenys de noves imatges corporatives. L'escola suïsa va aportar una geometria minimalista, els 90's van inundar-nos de logotips "gestuals", i les cada vegada més exteses noves tecnologies –i per tant la priorització de la pantalla per davant del paper imprès – ens han portat noves propostes formals, més orgàniques, més vives, plenes de color, transparències i degradats, impensables anys enrere. Com a dissenyadors, podem estar més o menys d'acord en seguir o no aquestes tendències, però segurament sí que ens hi posarem si diem que el problema no està en un o altre llenguatge, si no en el projecte global que acompanya aquesta imatge, que és el que realment posicionarà la marca. 

I per acabar, un altre tema recurrent i que pren més rellevància en els temps de crisi econòmica que ens toca patir. Com punyetes podem fidelitzar els clients? Pregunta complexa, sense dubte. El que sembla més clar és que el preu no és el camí. Tot i suposar una temptació difícil d'obviar, en el fons no és més que una via de mercadeig i subhasta que mai assolirà aquest objectiu. Segur que en el valor afegit que puguem oferir als clients més enllà de la nostra vàlua purament professional està la clau de l'èxit. 

Esperem que la trobada complís les vostres expectatives i puguem seguir comptant amb vosaltres per a les properes edicions. És un plaer compartir aquestes estones plenes de bon ambient, de disseny… i de birres. I, evidentment, un recordatori per als que no heu pogut assistir aquesta vegada (Mariona, Pili, Màrius, Xavi, Bernat, Pere…). Esperem poder-vos veure a tots a la 8a trobada. La Teresa ens va oferir la possibilitat de traslladar-nos al Maresme cap a finals d'octubre o principis de novembre. Allà hi serem!

indignats!

Les protestes ciutadanes s'escampen arreu.
L'indignació dels ciutadans es manifesta per demanar canvis en la societat i a tots els nivells.
La gent comencem a dir prou!
Com deia una pancarta: Ens fotreu tot menys l'il·lusió

En marxa la 7a Trobarasca Disseny & Birres

La 7a Trobarasca Disseny & Birres ja està a punt. Ahir va quedar oficialment convocada aquesta nova edició, que es celebrarà el proper divendres, 27 de maig, a les 17.00h, a Molins de Rei. En aquesta ocasió ha estat la Sònia qui ha ofert el seu recentment estrenat estudi per a l'organització de l'esdeveniment i també qui s'ha fet càrrec de la proposta gràfica del mateix.

Logo de la 7a Trobarasca: Sònia Costa

Després d'avaluar les diverses propostes i comptabilitzar les corresponents votacions, l'ordre del dia ha quedat definit amb els següents temes:

1. Design thinking, design research, co-creació, disseny centrat en i amb l'usuari. Que és i com funciona?

2. www.12designer.com Què és i com funciona?

3. ¿Twitter o Facebook? ¿LinkedIn o Xing? ¿Funciona realmente hacerse presente en internet? ¿Hasta que punto estar en las redes sociales reporta beneficios y ayuda a encontrar clientes?

4. Identitat corporativa. Sembla que hi ha una tendència general a seguir certes "modes" visuals. Fa temps era moda els logos geomètrics, després els gestuals, més tard les formes orgàniques, avui sembla que tot han de ser transparències…

5. ¿Cómo puñetas fidelizar al cliente?

A data d'avui està confirmada l'assistència de 9 participants.

Ens veiem ben aviat a la 7a Trobarasca Disseny & Birres.

Cap de setmana Blanc a Vilanova i la Geltrú

El passat divendres 12 i dissabte 13 de novembre, es va celebrar, a Vilanova i la Geltrú, la segona edició de Blanc, Festival de Disseny Gràfic de Catalunya. I nosaltres vam deixar el Mac i els clients abandonats per una estona per acostar-nos-hi i poder veure de primera mà com està el panorama actual de la nostra professió al nostre país. No sempre es té l'oportunitat de poder conèixer de tant a prop les metodologies, tendències i maneres de fer dels teus col·legues, així que, abans de res, cal agrair molt sincerament l'esforç de Dr. Jum, els organitzadors de l'esdeveniment. No ha de ser feina senzilla organitzar un "sarau" d'aquestes dimensions, amb deu conferències, cinc workshops, acompanyament musical… En fi, que si organitzar unes modestes, modestíssimes Trobarasques ja porta el seu mal de cap, més val no imaginar-se que pot significar embarcar-se en una aventura com aquesta. Així que, des d'Estic Tàrtar enviem les nostres felicitacions als seus responsables i també el nostre suport per tal que aquesta història tingui continuïtat els anys vinents.

Els actes van començar divendres al matí amb el desenvolupament d'uns workshops a càrrec de reconeguts noms com America Sanchez o Arts Gràfiques Orient, entre d'altres. Els participants a aquests tallers van poder experimentar, de forma pràctica, diversos aspectes del grafisme, el dibuix, la tipografia o les arts gràfiques.

Les ponències es van succeir a partir del mateix divendres a la tarda, i, per ser sincers, van tenir un inici un tant desconcertant. Interessant, sense cap dubte, però desconcertant. Villarosàs, Herraiz Soto & Co, United Fakes, Boolab i Carlitos y Patricia van anar apareixent a l'escenari per mostrar, cadascú a la seva manera, les diferents formes d'entendre la feina i mostrar exemples dels seus treballs. Però hi havia alguna cosa que no acabava d'encaixar.

Boolab. Motion graphics i animació

Per una part, cap d'aquests noms responia a estudis de disseny. Uns es dedicaven a la publicitat, d'altres al món audiovisual o l'animació. Però cap era dissenyador. No havíem quedat que allò era un festival de disseny gràfic?

Per una altra part, va quedar palès que no tothom enten la comunicació de la mateixa manera. Siguis dissenyador gràfic, publicista o productor d'audiovisuals, se suposa que l'objectiu final és oferir al client una comunicació clara i efectiva. I vagi per endavant que tots i cadascun dels projectes mostrats complien amb escreix aquest objectiu. La majoria tenien, sota el nostre criteri, una qualitat tècnica, i sobretot creativa, altíssima. Però un bon comunicador ha de ser-ho també en la posada en escena de la pròpia presentació. I sincerament, en aquesta assignatura, més d'un ponent va suspendre de carrer. I és que un projecte d'alta qualitat presentat amb baixa intensitat perd part del seu interès. Reconeguem que no ha de ser fàcil posar-se davant d'un auditori i oferir un discurs interessant i atractiu i amè alhora. Es pot ser un gran comunicador visual i no ser-ho a nivell oral. Jo mateix, que tinc greus dubtes sobre la meva capacitat en la primera faceta, em declaro absolutament incompetent en la segona. Bo seria, doncs, que firmes de reconegut prestigi cuidessin més aquest aspecte perquè si no corren el risc de malmetre la seva pròpia imatge. Creiem que no tot s'hi val en nom d'una "modernitat" massa vegades mal entesa. En tot cas, no voldríem que això s'entengués com una crítica –no som aquí per criticar ningú, i menys els col·legues de professió–. Tan sols és una modesta opinió.

Més enllà dels propis projectes, alguns ens van demostrar que no tot acaba en la feina i que dins la seva filosofia d'entendre la professió encara tenen temps –i espai, i pressupost…– per fer coses interessants fora de la rutina diària. Així, Villarosàs ens va ensenyar els interiors de Otras cosas de Villarosàs, un espai multidisciplinar dins la pròpia agència on organitzen esdeveniments de diversos àmbits, com exposicions, concerts de petit format, performances o, directament, festes. I es clar, la conclusió no podia ser una altra: que aquesta gent s'ho passen de conya.

D'altres, com Carlitos y Patricia, ens van mostrar la importància de tenir una agenda de contactes ben farcida i com aprofitar-la per aconseguir que et facin la teva pròpia imatge corporativa "per la patilla", a base de col·laboracions dels teus amics. Llàstima que malbaratessin mitja ponència explicant-nos que el nom de l'agència ve de l'obvietat que ell es diu Carlos i ella Patricia i l'altra mitja aprofitessin per mostrar el resultat que aquesta agenda tan completa els ha proporcionat. Tan de bo haguéssim pogut veure més projectes de producció pròpia, ja que, com es pot comprovar al seu web, segur que fan coses més que interessants. La idea que ens va quedar més clara és que en Carlitos y Patricia són uns porcs*. Això sí, uns porcs que gaudeixen com pocs de la seva feina.

La sensació que el que estàvem presenciant era molt engrescador però no s'acabava d'ajustar al que esperàvem es va esvair tan punt van començar les intervencions de dissabte. Els estudis de disseny que havien estat "amagats" a la primera jornada van aparèixer de cop a la segona. El primer de tots, America Sanchez, una vaca sagrada de quan encara hi havien vaques sagrades, va mostrar un vell projecte que, segons ell mateix, porta més de quaranta anys treballant. Una extensa col·lecció fotogràfica del que ell anomena "gràfica popular" i que va recollir, en part, en el llibre Barcelona Gráfica, editat el 2001. Salvant les distàncies, podríem dir que és la versió "seriosa" de les notres seccions Rètols linds i Populart. Res a dir sobre algú que ho ha estat tot en el món del disseny i es va convertir en un dels referents que van transformar la ciutat de Barcelona en el centre mundial del grafisme l'última part dels anys 80 i la primera dels 90. Sense cap dubte, un regal d'un dels grans. Sorprenent, però, la bel·ligerància amb la que afronta l'estat actual del disseny i, sobretot, la utilització de les noves tecnologies. Sincerament, sense voler entrar en polèmiques absurdes, ens sembla un pèl excessiu el purisme extrem que destil·len alguns que, en ús de la força que els dóna la seva dilatada experiència, es creuen en possessió de la veritat absoluta. Però bé, això tampoc és cap crítica, tan sols una altra opinió personal.

La presentació dels projectes de final de carrera de les escoles Elisava, Eina i Bau ens va transportar a èpoques pretèrites i va constatar que hi ha gent jove que puja amb una empenta envejable. A destacar la proposta d'identitat corporativa de Quórum!, una empresa fictícia de gestió de la informació. Un projecte de molt alta qualitat, tant a nivell conceptual com gràfic.

Laura Meseguer. Tipografia i disseny gràfic

Laura Meseguer va fer una anàlisi general del món tipogràfic centrat bàsicament en l'àmbit editorial, i Shackleton va presentar algunes de les seves millors campanyes, com "El pueblo donde nunca pasa nada", el rellançament d'Spanair o "Pídeselo a Al Gore", una col·laboració amb una ONG per lluitar contra la fam al món.

Brosmind Studio. Il·lustració

Brosmind Studio, format per dos germans il·lustradors més que divertits, va donar el toc d'humor a la jornada, incloent dins la seva presentació un impagable vídeo de quan eren nens i un concurs entre dos persones del públic que es va decidir amb un combat entre els propis germans en versió vídeo-consola.

Hey. Disseny gràfic

Hey, Bendita Gloria i Cla-se van ser els encarregats de donar la seva visió particular del disseny gràfic que es fa avui en dia a Barcelona.

Els primers amb un estil basat en el disseny més pur i acadèmic, amb referents clars a l'escola suïssa i alemanya dels anys 60 i 70.

Els segons amb una filosofia basada en l'experimentació. Projectes on el realment important és el concepte, per damunt de la producció final. Tot amb la utilització freqüent de materials o recursos gràfics poc convencionals, com la impressió d'uns cartells per una exposició de joieria en "paper de plata, el d'envolicar els entrepans" –com ells mateixos defineixen– o la realització d'una col·lecció completa d'etiquetes de vi només amb tipografies de sistema o clip-arts estàndards de Word. D'entre els projectes presentats, però, a destacar els fantàstics cartells "pentinats" a mà per a la promoció d'una perruqueria de barri.

Per acabar, l'estudi de Claret Serrahima va posar sobre la taula tota la seva artilleria amb una exposició impecable d'uns projectes d'altíssim nivell creatiu fruit d'una argumentació conceptual sòlida. Sense dubte, un gran final per a un gran esdeveniment.

En definitiva, un parell de dies per conèixer que es fa, com es fa i qui fa el disseny gràfic –o potser hauríem de parlar de comunicació visual– al nostre entorn més proper. Tot combinat amb un toc musical –Los Pantones van amenitzar les transicions entre els ponents– i bon humor –el tast de monòleg i cançó d'autor que va oferir El Sobrino del Diablo va arrencar grans rialles entre els assistents–. No va faltar ni la improvisada intervenció d'un estudi d'aplicacions interactives que va mostrar un parell de vídeos inclassificables per anunciar que marxaven a Bombai a fer unes xerrades. Hem de reconèixer que, en aquest cas, no vam entendre quin era realment el seu propòsit, a part de demostrar-nos que eren els més moderns dels moderns i eren capaços de fer pel·lícules que ni ells mateixos entenien. Deu ser cosa de l'edat però hi ha coses que, sincerament, no acabem d'entendre.

I per acabar, com no tot pot ser de color de rosa, deixem caure unes petites reflexions sobre allò que, al nostre entendre, no va acabar de funcionar, per si algú li pot interessar.

Primera. Algú ens podria explicar perquè aquesta denominació de "festival"? Si ens atenem a la definició lingüística, un festival és un conjunt de festes, funcions, exhibicions, actuacions artístiques o esportives. Potser estaríem d'acord que segurament no és la millor definició per un esdeveniment d'aquestes característiques. A no ser que hi hagi una intencionalitat en el nom –els dissenyadors són capaços de qualsevol cosa– potser seria convenient buscar una denominació que s'ajustés més a la realitat.

Segona. Digueu-nos "tiquis-miquis", però mai entendrem perquè els actes públics –o tots els actes en general– no comencen mai a l'hora anunciada. Creiem que és una manca de respecte pels que arriben a l'hora a la que estan convocats. I no s'hi val escudar-se en la típica excusa dels problemes tècnics, que van existir, i als quals ningú es pot escapar. Però quan un auditori és mig buit vint minuts desprès de l'hora prevista, l'argument de "esperem deu minuts més a veure si arriba la gent" a nosaltres no ens sembla del tot correcte.

Tercera. Sabem que la frontera entre disseny gràfic i publicitat a vegades pot ser molt fina. Però valorant que l'essència de l'esdeveniment és el disseny, i per tant la majoria d'assistents pertanyen a aquest camp, ens sembla una mica excessiu programar el mateix nombre d'estudis que d'agències. Està molt bé la presència de la publicitat en un acte com aquest, però potser no amb tanta prominència.

Quarta i última. Una proposta per als organitzadors. L'any vinent anuncieu l'esdeveniment com a Blanco, Festival de Diseño Gráfico de Cataluña. D'aquesta manera ningú podrà sentir-se enganyat. I és que no entenem que una activitat que es fa a Catalunya, on la majoria de participants són catalans –o treballen aquí– i tota la informació –cartells, web, promocions– està en català, a l'hora de la veritat totes les ponències i presentacions siguin en castellà. Sabem que s'argumentarà que hi havia gent que venia de fora. D'acord. També que alguns dels ponents eren de fora. D'acord també. Però que cap, repetim, cap intervenció fos en català ens sembla una manca de respecte. I ho diem abans que surtin els que defensaran que fer-ho a l'inrevés hauria estat una manca de respecte cap als castellano-parlants. Doncs nosaltres ens vam sentir discriminats com a catalans i com catalano-parlants. I això no vol dir que estem en contra de la utilització del castellà. En absolut. Nomès que ens hauria agradat també escoltar la nostra llengua. Potser el català no és prou cool en aquest món de moderns, ulleres de pasta i barbes de tres dies. Però no hi estem d'acord i en deixem constància per si serveix d'alguna cosa. Si els del PP o Ciutadans haguessin assistit a l'acte potser haurien hagut de plantejar-se la possibilitat de canviar els seus programes de cara a les properes eleccions. I això no només és una opinió. Ens sap greu, però també és una crítica.

Sigui com sigui, reiterem les nostres felicitacions per la iniciativa, per l'organització i pels resultats assolits. És realment d'agrair l'esforç de qui encara té inquietuds, especialment en aquests moments que sembla que la professió està molt disgregada i hi ha poques, poquíssimes, accions d'aquest tipus. La nostra enhorabona i ens veiem de nou l'any vinent.

–––

* Per als malpensats, mireu el seu web i ho entendreu.

La 6a. Trobarasca, un pas més endavant dins les Trobarasques

Ahir divendres dia 12, 6ª. Trobarasca.
En una tarda de retrobament professional, vam poder veure que aquesta gent es salten els ordres del dia amb un facilitat que fa fredat! Clar, son dissenyadors -la majoria-... gent d’allò més extranya que va pel carrer mirant el què no ha de mirar...

Tot i les notables absències d’en Jaume (t’estimem!), d’en Màrius, d’en Xavi, de l’Elisenda, d’en Pere i d’en Bern, els assistents es van defensar prou bé perquè la trobada tingués un bon nivell i perquè finalment i en resum, tothom en pogués treure quelcom de profit i, personalment, penso que fent un bon fòrum de debat, de propostes, de coneixements, d’intercanvi i, perquè no dir-ho, de bon humor.

Blocs, Webs, Delicious, Minimizer, Eye, Dropbox, Issuu, Yousendit, Indexhibit, RSS, Twitter, Foroalfa, Ateneupopular, Llibreries especialitzades, Concursos no remunerats, Multiserveis, Especialització, ... van ser part dels ingredients de l’amanida-mix que va sorgir ahir des de la cuina de la 6a. Trobarasca.

Cal destacar que la Mariona, en les seves intervencions, i des de un àmbit no professional com a dissenyadora, va tornar a remoure fonaments i despertar de nou curiositat pel desplegament i mostra de recursos, plataformes i demès eines virtuals.

A més, vam poder veure en Tomàs globalitzador entre la Índia i la Xina, en Bernat transformat per tanta plataforma virtual, a la 3A forofant a dojo, en Joan que certament no tenia el millor dia del món, defensant encara la plataforma pro-Freehand, a la Mariona més ràpida sobre el teclat que la pròpia ADSL, a la Isa més multidisciplinar i viatgera, a la Sònia cercadora incansable de col·laboradors amb cara i ulls, a l’Isidre encarant -si o si- la realització de websites, i a la Pili proclamada per unanimitat membre fundador del software l’Illustrator.

Cal agraïr un cop més a l’Isidre el fantàstic acolliment entre trèbols, mosques i bunyols... ummmmm.

Gràcies de veritat Isidre per la teva hospitalitat!

I per acabar,... colla: ens trobem a la 7a. Trobarasca?
Sembla que la Sònia s'animarà a organitzar-la.
Tan de bò.

La 6a Trobarasca Disseny & Birres, a punt

La 6a Trobarasca Disseny & Birres ja es aquí. El passat 1 de març va quedar oficialment convocada la nova edició d'aquestes trobades informals, que celebrarem el proper divendres, 12 de març a Barcelona. L'organització de l'event i la imatge gràfica del mateix anirà a càrrec de l'Isidre, que tindrà el "plaer" –i el mal de cap– de rebre'ns a tots al seu estudi.

Logo de la 6a Trobarasca: Isidre Barnils

L'ordre del dia ha quedat definit amb els següents temes:
1. Els blocs, Facebook, Twitter, MySpace. Que ens ha quedat i quin profit hem tret de tot plegat? És útil un bloc o una mini web per donar a conèixer la nostra feina? És un bloc una eina professional o només és el suport a una web sencilla?
2. Crisi: inventar noves feines (en camps propers al disseny: disseny d'interiors, estampats, estands per a fires) i col·laborar amb d'altres professionals d'aquestes disciplines.
3. Hi ha vida més enllà del disseny gràfic? una reflexió sobre el que som capaços de fer els dissenyadors per no estar les 24 hores del dia treballant.
4. El disseny de pàgines web en ocasions ens suposa un handicap. Quin panorama ens espera en aquest terreny?
5. Fòrums de disseny. Quins? Són útils?
6. El futur dels llibres digitals.

Tot i que generalment optem per incloure a l'ordre del dia només cinc temes, l'empat entre els dos últims ha obligat a inclou-re'ls en el programa de forma extraordinària. El ritme de la reunió decidirà si tenim prou temps par a tractar-los o no.

A data d'avui es preveu l'assistència de 10 participants, la qual cosa, de confirmar-se, mantindria una mitjana de participació magnífica.
Ens veiem divendres vinent a la 6a Trobarasca Disseny & Birres.

El cliente no tiene ni puta idea o el diseñador va de "sobrao"

Programada dins la V Trobarasca Disseny & Birres i servint de colofó a un vespre farcit de bones sensacions, reproduïm a continuació la interessant reflexió de Màrius Gómez entorn un tema amb el que tots hem hagut de batallar alguna vegada; la sempre especial relació entre dissenyador i client. Llegiu amb atenció i que aixequi el dit qui no s'hi senti identificat.


Hace bastantes años, cuando empezaba en esto del diseño, diseñé un logotipo para una empresa y al verlo, su propietario/cliente me hizo este comentario: “me gusta, hemos tenido suerte y lo has acertado a la primera”. Esta frase, aparentemente banal, me hizo reflexionar sobre la relación del diseñador y su cliente, y posiblemente ha condicionado mi trayectoria profesional.

Han pasado los años y todavía no tengo respuesta para la pregunta "El diseño ¿es cuestión de suerte?" ni para el dilema que da nombre a esta ponencia.

El cliente no tiene ni puta idea o el diseñador va de “sobrao"
(una aproximación a lo que hacemos algunos por dinero)

A priori, todo diseñador que se precie, está orgulloso de sus conocimientos. Ha cursado estudios en alguna prestigiosa escuela de diseño; ha tenido profesores con un alto grado de solvencia pedagógica; se ha ido actualizando con cursillos y masters periódicamente; está al dia de las modas y tendencias; recibe información a través de diversos blogs, newsletters, webs y revistas que tratan de su actividad profesional, etcétera. En conclusión, se considera un profesional con un alto grado de preparación y recursos para poder satisfacer las necesidades gráficas y de comunicación de cualquier cliente que llame a su puerta. Yo al menos me siento así, ¿y vosotros?

Hasta aquí todo correcto, cada uno de nosotros controla su futuro pero nuestra actividad profesional es un negocio y como todo negocio, su objetivo es ganar el máximo de dinero con la mínima inversión en recursos propios y tiempo de dedicación. Aquí es donde entra la variable: EL CLIENTE.
El cliente es una persona, habitualmente muy buena en lo suyo (por ejemplo fabricar tornillos para automoción), que por diversas razones llega a la conclusión de que necesita un logotipo y... contacta con un diseñador.

En ese momento empieza una guerra de poder a poder. El diseñador intenta conseguir algún agarradero para poder empezar a construir un logotipo que como mínimo cumpla 4 objetivos.
1. Que sea bueno gráficamente (equilibrado, original, armónico, etc.)
2. Que sea la parte visible de la marca de la empresa de su cliente.
3. Que pueda sentirse orgulloso y poder enseñarlo como ejemplo de su profesionalidad.
4. Que le guste al cliente.

Después de conseguir las tres primeras, el diseñador lo enseña al cliente y entonces empieza el trabajo de verdad. En ese mismo momento el cliente se convierte en diseñador y empieza a diseñar él el logotipo.

¿Que hacemos entonces?
1. Intentamos argumentar ampliamente los criterios que nos han llevado a esa solución.
2. Dejamos que nos dé alguna idea genial sobre nuestro diseño y la adaptamos, pero intentando respetar al máximo nuestra idea original.
3. Dejamos que nos indique las modificaciones que a él le apetezcan y se las hacemos sin rechistar.

Preguntas para iniciar el coloquio:
¿El diseño gráfico es cuestión de suerte?
¿Realmente el cliente no tiene ni puta idea?
¿Tu que haces para VENDER tu producto delante del cliente?

La V Trobarasca ja és història

La segona època de les Trobarasques ha començat amb bon peu. Superant totes les expectatives d'assistència, el passat divendres 30 de gener vam celebrar la V Trobarasca Disseny & Birres, que ha significat un salt qualitatiu respecte les anteriors, tant pel que fa a la diversitat dels debats, amens i dinàmics, com per la consolidació i augment del nombre de participants.

És imprescindible en primer lloc agrair la rebuda i l'acolliment de la Isabel, la 3A i la Pili, que van oferir el seu estudi com a seu de l'esdeveniment. Moltíssimes gràcies a les tres.
També agrair, evidentment, l'assistència i participació de la resta d'amics, l'Isidre, en Xavi, i especialment els que s’estrenaven, la pròpia Pili, en Tomàs, la Sònia, la Mariona, l'Aurora i en Màrius. Esperem que els quedés una bona sensació i que puguem comptar amb tots ells de cara a les properes edicions.



Enmig d'un immillorable ambient, els assistents vam intercanviar coneixements i experiències, possant a debat les nostres inquietuds i els nostres dubtes, sempre amb una bona dosi de complicitat i amb l'inestimable companyia d'unes birres o d'uns deliciosos croissants, sense dubte un dels principals objectius d'aquestes trobades.

Així, vam poder constatar que les FTP's i l'Skype poden convertir-se en eines que ens permetin treballar sense cap mena de problema des de places llunyanes, ja sigui París o Laos. Esperem que els dubtes que plantejava l'Isa hagin quedat una mica més aclarits.

Per altra banda, la Mariona i en Xavi ens van deixar bocabadats amb un desplegament inexhaurible dels seus coneixements sobre les xarxes de participació i d'intercanvi, plantejant els seus avantatges i desavantatges com a plataformes de comunicació: Facebook, Twiter, Delicious, MySpace, webs 2.0, blocs, etc...
Dins aquest entorn de les webs participatives vam aprofitar per presentar el nostre bloc, Estic tàrtar, en societat. Quin millor entorn per donar a conèixer el nostre modest projecte?




Per acabar la jornada, en Màrius ens va obsequiar amb un final d'alçada. Les seves reflexions meditades i plenes de sentit entorn el sempre farragós tema de la relació dissenyador-client, un dels principals camps de batalla de la nostra professió. La seva ponència, que inclourem integra en un posterior post, va servir de base per obrir un interessant i animat debat.

Com quasi sempre, el rellotge va ser implacable i algun dels temes previstos va quedar al tinter, però segur tindrem noves oportunitats per debatre'ls en la propera convocatòria. Aquesta, prevista per l'octubre, tindrà a l'Isidre com a organitzador i esperem faci que París estigui molt més a prop del que ens pensem.

Les Trobarasques omplen un buit que no ofereixen les associacions professionals, pel tractament dels continguts, pels debats que es generen, però especialment per l'ambient de proximitat dels participants. Cal doncs felicitar-nos tots plegats per aquest retrobament.

Good news for Trobarasca!

Dia "T", hora "V"

Per fi. Ja ha arribat el dia "T" i l'hora "V". Si els elements i els déus ho permeten, avui, a l'hora del té, es possarà en marxa la V Trobarasca Disseny & Birres. Aquesta edició, que estrena una nova etapa, engega amb la intenció de consolidar aquest tipus de trobades, amb l'objectiu de com a mínim igualar el nivell de les quatre anteriors i amb l'esperança de garantir-li una major longevitat. Els ingredients hi són: professionalitat, coneixement, inquietut, interéssos comuns i, per damunt de tot, bon rotllo. Molt bon rotllo. Falta saber si serem capaços de possar-hi la voluntat i la continuitat que donen el veritable sentit a aquest tipus d'activitats. Nomès depèn de nosaltres.

Convocada la V Trobarasca Disseny & Birres

Si busqueu al diccionari la paraula "trobarasca" el resultat ja us el podem avançar. No hi trobareu cap definició que es correspongui. I no la trobareu perquè "trobarasca" és un mot inventat que sorgeix de la improvisació i la conya ara fa gairebé vint anys. Un mot que amb el temps ha servit per anomenar unes trobades informals per a professionals del disseny gràfic, on, amb la intenció de mantenir el contacte amb velles amistats, aprofitem per debatre sobre temes relacionats amb el nostre entorn professional. Una excusa com una altra per veure'ns, per saber com ens va a tots plegats, per conèixer diferents punts de vista, i per prendre unes cerveses junts, que en realitat és el que més ens motiva.

Les primeres "trobarasques" van començar el 2002, i, amb bona acceptació, és van succeir fins a quatre edicions. Tot i aquesta primera acceptació, i no pregunteu perquè, aquelles trobades es van deixar de celebrar. A alguns, però, sempre ens va quedar la intenció de reempendre aquesta activitat. És per això que, quasi set anys després, tornem de nou a la càrrega amb el ferm propòsit de consolidar-les d'una vegada per totes.

Així, la V Trobarasca Disseny & Birres ja està en marxa. Divendres 30 de gener és la data escollida, en un lloc encara per determinar. Desprès d'un procés de selecció conjunta, els temes que debatrem són els següents:

1. Els blocs. Usos i funcions d'aquesta eina.

2. MySpace i FaceBook. Dinàmica del mitjà, valoració i eficàcia.

3. Presentar-se a un nou client amb la proposta d'un producte acabat.

4. Disseny gràfic. El client no té ni puta idea del que vol o el dissenyador va de sobrat (una aproximació al que fem alguns per diners).

5. Treballar en col·laboració directa via e-mail estant en diferents països.

Amb la participació confirmada de 9 dissenyadors, aquesta Trobarasca servirà d'acte de presentació oficial d'aquest bloc en societat, tal i com ja vam avançar.

Suposem serà una experiència interessant, i esperem que a més sigui profitosa, però el que és segur és que serà divertida.

Ens veiem a la V Trobarasca Disseny & Birres!