Aquesta, -i d’altres també- es podria haver subtitulat:
De com el bosc no ens permet veure els arbres…, o...
De com els arbres sense bosc potser no tindrien valor…
I això és així perquè, procedents de l’Sterling and Francince Clark Art Institute, a Williamstown, (Massachusetts)... buf...! totes les obres exposades estan envoltades d’uns aparatosos, barrocs, i immensos marcs. Els marcs sempre són un maldecap –especialment per a qui els ha de triar-, però en aquest cas, a més, són una incomoditat i un gran impediment per admirar, valorar, sentir i emocionar-nos amb la bellesa de totes i cadascuna de les teles exposades sense elements i arguments que distorsionin. Totes aquestes pintures, sense marc, ens podrien explicar millor el que en realitat ens va voler transmetre la ma, l’esperit i el cor del pintor.
Potser els marcs tenen en realitat més valor que les pintures?
Quina llàstima...!
La documentació
Però per una altra banda, és una exposició molt i molt ben documentada, amb informacions sobre cadascuna de les obres que, en molts casos, ens expliquen més enllà de la mateixa pintura i del mateix artista.
Bravo!
Els protagonistes
Manet, Monet, Renoir, Degas, Corot, Millet, Rousseau, Sisley, Pissarro, Toulouse-Lautrec, Gauguin...
Les obres d’aquesta exposició són un magnífic desplegament de la pintura impressionista feta a França a finals del segle XIX i començaments del XX, amb una rellevància especial per l’obra de Renoir de la qual n’hi ha nombroses obres. És una exposició variada, tant per la diversitat dels artistes com per la varietat de les temàtiques: retrats, autoretrats, marines, bodegons, paisatges, interiors,..., i també per la varietat d’estils dins l’impressionisme: des de la pinzellada més sensible fins a la pinzellada més enèrgica i vibrant, passant per l’academicisme o per el puntillisme en el més estat pur, o per la mostra de traç i simplicitat més natural...
Clark
L’exposició dedica un espai físic –amb fotografies – i un espai audiovisual per explicar com Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció en els primers anys de la dècada del segle XX, i com les obres formaven part del seu entorn quotidià.
Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien en la seva particular col·lecció, amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures.
En tot cas, i amb marc o sense marc, una exposició recomanable.
Caixa Fòrum Barcelona
Fins el 12 de febrer de 2012
Entrada gratuïta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada