Estem urbanarts 002

Walling love

Lloc: Tant li fa

Fotografia: Si

Data: 2011
Inquam: Només pel fet de fabricar una trepa personalitzada, jo ja et dono un laus.

Estem urbanarts 001

Ultracossos al balcó

Lloc: Floridablanca/Urgell. Barcelona

Fotografies: Aina

Inquam: Vas caminant, passejant distret, ensopegues amb això i la tarda pren més interès.
Vas en moto, et trobes això i has de vigilar que la trempera que t'agafa no et faci caure a terra.
Vas en cotxe a cal notari, veus això i pares el motor, fots el cotxe allà on pots... i a prendre pel sac el notari.
Ajuntaments: això és de puta mare i dignifica edificis degradats. Art al carrer, programat, però Art al carrer!

Estem urbanarts

Els pobles, les ciutats, els carrers en general, són plens d'art. D'art espontani, d'art elaborat, d'art permanent, d'art efímer...
Moltes manifestacions artístiques al carrer són fetes amb matèries i materials molt bàsics. La trepa i el gràfit en són dos dels millors exemples en aquest sentit.
La trepa és una plantilla, de metall, cartró o qualsevol material rígid, habitualment de fabricació casolana, que conté un dibuix retallat o perforat que ens permet reproduir-lo aplicant pols de color o aerosol.
El grafit és la producció d'imatges i missatges, fets habitualment amb aerosol.
Sense confondre les bretolades fetes fora de lloc, tant la trepa com el grafit, són manifestacions artístiques que, en ocasions tenen resultats excepcionals.
Si camineu pel carrer i a més de caminar, mireu, i si a més de mirar, veieu, doncs descobrireu autèntiques joies i obres d'art fetes amb aquests antics sistemes de reproducció i producció gràfica.
Camineu, mireu i veure-ho i viure-ho art al carrer.

Valen més mil paraules… Juny 2011

"…si només hagués vist els 20 minuts que surten a la televisió, jo també podria entendre l'actuació policial com a excessivament contundent."
Felip Puig, Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya

Rètols linds. 42. El Quinto Coño

El Quinto Coño

Lloc: Doncs… a "El quinto coño", se suposa.

Font: Hania

Data: 2011
Gràcies Hania, per la teva col·laboració.

Rètols linds. 41. M&P Instal·lacions

M&P Instal·lacions

Lloc: Molins de Rei

Fotografia: Zed Isdead

Data: 2011

– Mama… jo vull un tenir un dit-aixeta!

– Què dius, fill, això no existeix.

– Que sí, mama, jo vull un dit-aixeta!

– D'on ho has tret, això?

– Ho he vist a una tenda, al costat de la carretera…

PictoGames. 013. Res és veritat, res és mentida…

Valen més mil paraules… i una imatge. Maig 2011

"¿Porqué? ¿Porqué? ¿Porqué? ¿Porqué?"

José Mourinho, preguntador compulsiu sense respostes

Pensant ja en la 8a Trobarasca

El passat divendres, 27 de maig, vam celebrar, a Molins de Rei, la 7a Trobarasca, Disseny & Birres.

El primer que volem fer és agrair a la Sònia la perfecta organització de l'esdeveniment. Per l'oferiment del seu recentment estrenat estudi, per la total predisposició, per la realització de la imatge gràfica de la trobada… i per les cerveses i els dolços que ens van acompanyar tota la tarda. Gràcies Sònia i felicitats!

També agrair, evidentment, a tots els assistents la seva presencia i participació activa. Els que ja són habituals, la Teresa, l’Isidre, en Tomàs… però molt especialment els que s'estrenaven en aquesta edició; en Bernardo i en Xevi. Venint del sector de la il·lustració, el primer, i de la formació, el segon, esperem que es trobessin a gust entre tant "dissenyador" –aquests estranys espècimens que parlen de coses molt i molt rares– i que la tarda els resultés amena i profitosa. Agrairem la seva opinió per tal de millorar o adaptar –i obrir– continguts de cara a properes edicions. Deixeu que des d’aquí enviem també una abraçada al Josep Lluís, que ens havia fet saber la seva voluntat d'acompanyar-nos per primera vegada però que uns temes personals d'última hora li han impedit. Desitgem que es solucionin ben aviat i t'esperem a la propera, amic.

I per acabar, una menció especial. La Trobarasca s'ha internacionalitzat i s'ha adaptat a les noves tecnologies –noves?–. Així, en aquesta edició hem tingut el plaer de comptar amb la presència virtual d'una de les nostres fidels membres d'honor, l’Isa, que des de Créteil (França) ens va acompanyar via Skype i es va convertir en la primera participant 2.0 de la Trobarasca Disseny & Birres. Gràcies per la companyia i l'esforç Isa!

El debat va començar intens, amb una anàlisi sobre com funciona el concepte Design Thinking i quins beneficis poden suposar per a les empreses, i també, evidentment, pels dissenyadors. Una metodologia global que té com a base l'experimentació, la col·laboració, la realització de prototips no sempre acabats i el perfeccionament dels mateixos a partir de la participació directa de tots els actors que intervenen en el procés de producció; empresa, dissenyadors, col·laboradors, proveïdors, productors, i, sobretot, usuaris finals. Una manera de buscar –i trobar– solucions senzilles i creatives a plantejaments complexos.

Després ens vam connectar a la xarxa per conèixer una mica millor com funciona 12designer.com, un web que ofereix a les empreses una via, com a mínim particular, d'encarregar projectes de disseny. Més val que, si us interessa, visiteu el web i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, perquè, com passa sovint, per exemple, en els concursos oberts, és un tema polèmic que ofereix tantes opinions com participants.

Sense deixar la xarxa, vam abordar el tema estrella que es va repetint en les últimes edicions de les Trobarasques. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Les xarxes socials interessen però molts dubten de la seva eficàcia per trobar clients i per tant, per generar beneficis. Potser l'error està en pensar en resultats immediats, quan l'autèntic benefici està en crear una xarxa de networking potent, i garantir-se l'accés a una informació fiable i útil. Els contactes poden aparèixer d'on menys t'ho esperes, però cal ser en el lloc i en el moment adequat. I, sense dubte, ser proactiu. Obrir un perfil a qualsevol xarxa però no mantenir-lo actualitzat sembla obvi que no ens reportarà res de bo.

Que tothom segueix les tendències és un fet que, en major o menor mesura, tots podem acceptar. L'identitat corporativa de les empreses no s'escapa d'aquestes tendències, però segurament és feina dels pròpis dissenyadors el potenciar estratègies més sòlides i menys "de moda". Visualment parlant, és fàcil trobar característiques comunes entre els dissenys de noves imatges corporatives. L'escola suïsa va aportar una geometria minimalista, els 90's van inundar-nos de logotips "gestuals", i les cada vegada més exteses noves tecnologies –i per tant la priorització de la pantalla per davant del paper imprès – ens han portat noves propostes formals, més orgàniques, més vives, plenes de color, transparències i degradats, impensables anys enrere. Com a dissenyadors, podem estar més o menys d'acord en seguir o no aquestes tendències, però segurament sí que ens hi posarem si diem que el problema no està en un o altre llenguatge, si no en el projecte global que acompanya aquesta imatge, que és el que realment posicionarà la marca. 

I per acabar, un altre tema recurrent i que pren més rellevància en els temps de crisi econòmica que ens toca patir. Com punyetes podem fidelitzar els clients? Pregunta complexa, sense dubte. El que sembla més clar és que el preu no és el camí. Tot i suposar una temptació difícil d'obviar, en el fons no és més que una via de mercadeig i subhasta que mai assolirà aquest objectiu. Segur que en el valor afegit que puguem oferir als clients més enllà de la nostra vàlua purament professional està la clau de l'èxit. 

Esperem que la trobada complís les vostres expectatives i puguem seguir comptant amb vosaltres per a les properes edicions. És un plaer compartir aquestes estones plenes de bon ambient, de disseny… i de birres. I, evidentment, un recordatori per als que no heu pogut assistir aquesta vegada (Mariona, Pili, Màrius, Xavi, Bernat, Pere…). Esperem poder-vos veure a tots a la 8a trobada. La Teresa ens va oferir la possibilitat de traslladar-nos al Maresme cap a finals d'octubre o principis de novembre. Allà hi serem!

indignats!

Les protestes ciutadanes s'escampen arreu.
L'indignació dels ciutadans es manifesta per demanar canvis en la societat i a tots els nivells.
La gent comencem a dir prou!
Com deia una pancarta: Ens fotreu tot menys l'il·lusió