Lloc: Eixample. Barcelona
Fotografia: Loop&Kapplann
Data: 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
Rètols linds. 030. Reparaciones
Lloc: Eixample. Barcelona
Fotografia: Loop&Kapplann
Data: 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Rètols linds. 029. Con un par de erres!
Con un par de erres!
(o com aprendre arquitectura tipogràfica en una sessió)
Lloc: Seva. Osona
Fotografia: Kapplann
Data: 2010
dijous, 21 d’octubre del 2010
Populart. 010. Pulse el botón…
Lloc: Granollers, Barcelona
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Xavi Mañosa ens mostra "Opacitats" a la galeria AB, de Granollers
Fotografia: Xavi Mañosa
Font: Espai Garum"Hem d'aprendre a mirar."
Amb aquesta senzilla però contundent afirmació va concloure Xavi Mañosa la visita a l'exposició "Opacitats", que el mateix autor, en col·laboració amb Espai Garum, ens va oferir a la galeria AB, de Granollers, el passat divendres al vespre.
Una sèrie fotogràfica que mostra espais en estat d'abandonament o semi abandonament, que ofereixen a l'espectador les restes de l'empremta humana que alguna vegada els ha ocupat. Una relació entre ús i desús que encara és capaç de transmetre la vida que un dia hi va haver, incloent les olors, els sons, els silencis. Imatges on, segons paraules del mateix autor, "la propietat, la privadesa, la intimitat, la dignitat, l'ocupació i el poder s'agermana amb l'espai obert a tothom, la indignitat, el desordre, l'oblit i el no res. (…) Imatges que, en certa manera, ens mostren un trànsit entre la vida i la mort, una part opaca de la nostra societat que, potser, no en convé mostrar-ne ni parlar-ne res."
Totes les fotografies van acompanyades d'una imatge complementària, una petita icona, generalment extreta de la mateixa escena, que fora del seu context natural crea un contrapunt a modus de metàfora que cada espectador interpretarà segons les seves pròpies sensacions.
Tècnicament perfecte, el resultat final és fruit de la combinació de la fotografia digital i la seva postproducció corresponent amb un tractament i il·luminació "a l'antiga", amb còpies sobre paper baritat d'alt gramatge i acabat setinat.
Xavi Mañosa és un dels fotògrafs referents en l'àmbit nacional. Especialitzat en fotografia industrial publicitària, actualment treballa per importants firmes comercials i ha estat guardonat amb diversos premis, d'entre els que destaca el Lux d'Or 2009 per a la seva sèrie "Una mirada industrial".
Gràcies al Xavi per la seva proximitat i per la total predisposició amb totes les consultes que els assistents li vam formular. I també al Màrius, que, des d'Espai Garum, ens ha permés poder gaudir d'aquesta exclusiva experiència.
L'exposició "Opacitats" estarà a la galeria AB de Granollers fins el 29 d'octubre. Si teniu una estona no dubteu d'acostar-vos-hi.
Galeria AB
Agustí Vinyamata, 55
Granollers
divendres, 1 d’octubre del 2010
Rètols linds. 028. Taxi por teléfono
Taxi por teléfono
Lloc: El Poblenou. Barcelona
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 1992
Estat del rètol: A data d'avui, encara existeix
Valen més mil paraules... Abril 2010
"Els dissenyadors es creuen artistes, però només produeixen objectes cars i innecessaris."
Philippe Stark, disssenyador
dimecres, 29 de setembre del 2010
Populart. 009. Os odio a todos!
Lloc: Molins de Rei, Barcelona
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2008
dissabte, 18 de setembre del 2010
OneLine
Un servidor, que passa moltes hores al dia amb un llapis-bolígraf-retolador a les mans, té la curiosa tendència d'aprofitar les nombroses trucades telefòniques, especialment les d'un baix interès, per omplir petits fulls de paper amb garagots sense sentit. En un estat de suposada "concentració" en la conversa, i per tant de "semi-inconsciència" pel que respecta a la creació artística, el retolador es deixa anar per crear lliurement formes, generalment abstractes, de diversa naturalesa.
Desconec si aquesta és una pràctica generalitzada, tot i tenir constància que, especialment entre col·legues de professió, és un costum com a mínim utilitzat en més d'una ocasió. Habitualment, aquests petits fulls de paper acaben a les escombraries o, en el millor dels casos, a la paperera de reciclatge. Vaig pensar que, en efecte, l'espai natural on han d'acabar la majoria d'aquestes petites creacions és aquest. Però de tant apareixen com per art de màgia exemples estèticament interessants. Així que un bon dia vaig decidir donar-los una oportunitat i anar una mica més enllà.
De l'evolució d'aquest concepte bàsic va néixer OneLine. Un vell projecte que jeia al calaix de l'oblit i que vaig decidir recuperar per exposar a judici popular aquestes obres de petit format que afegeixen un nou condicionant com a únic nexe d'unió: que estan dibuixades amb una única línia.
Un tros de paper. Un retolador. Un pensament. Amb un concepte base, començant en un punt qualsevol del paper, una única línia avança aleatòriament combinant rectes i corbes, corbes i rectes, amb l'únic objectiu d'omplir l'espai i d'acabar exactament allà on va començar, tot intentant no ficar-se mai en un carreró sense sortida.
El resultat és un joc visual on la forma i el fons ofereixen una versió abstracta purament formal amb una base conceptual com a excusa.
Desconec si aquesta és una pràctica generalitzada, tot i tenir constància que, especialment entre col·legues de professió, és un costum com a mínim utilitzat en més d'una ocasió. Habitualment, aquests petits fulls de paper acaben a les escombraries o, en el millor dels casos, a la paperera de reciclatge. Vaig pensar que, en efecte, l'espai natural on han d'acabar la majoria d'aquestes petites creacions és aquest. Però de tant apareixen com per art de màgia exemples estèticament interessants. Així que un bon dia vaig decidir donar-los una oportunitat i anar una mica més enllà.
De l'evolució d'aquest concepte bàsic va néixer OneLine. Un vell projecte que jeia al calaix de l'oblit i que vaig decidir recuperar per exposar a judici popular aquestes obres de petit format que afegeixen un nou condicionant com a únic nexe d'unió: que estan dibuixades amb una única línia.
Un tros de paper. Un retolador. Un pensament. Amb un concepte base, començant en un punt qualsevol del paper, una única línia avança aleatòriament combinant rectes i corbes, corbes i rectes, amb l'únic objectiu d'omplir l'espai i d'acabar exactament allà on va començar, tot intentant no ficar-se mai en un carreró sense sortida.
El resultat és un joc visual on la forma i el fons ofereixen una versió abstracta purament formal amb una base conceptual com a excusa.
divendres, 10 de setembre del 2010
Rètols linds. 027. Instal·lacions Almohaya
Lloc: Olot, Girona
Fotografia: Màrius Gómez & Zed Isdead
Data: 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
