Com a definició, podriem dir que els codis QR són codis bidimensionals capaços d’emmagatzemar informació. Derivats dels codis de barres, però formats per punts quadrats enlloc de línies, aquesta tecnologia va un pas més enllà i obre un nexe d'unió entre el món físic i el virtual.
La denominació QR prové del concepte anglès Quick Response (resposta ràpida), que defineix l’objectiu principal d’aquest llenguatge; proporcionar un accés ràpid a una informació concreta. Amb un telèfon mòbil equipat amb càmera fotogràfica compatible i un lector capaç de descodificar aquest tipus de codis, es pot accedir a practicament qualsevol tipus d'informació, ja sigui aquesta un text, dades numèriques, números de telèfon, targetes de visita electròniques, fotografies, videos, o enllaços web o wap, entre d'altres.
La companyia japonesa Denso-Wave va desenvolupar els primers codis QR l'any 1994. Tot i ser-ne la propietaria de la patent, va decidir no exercir-la, i actualment les especificacions d'aquesta tecnologia formen part d’un estàndard internacional (ISO 18004) de lliure accés.
El fet de configurar-se com a estàndard obert, gratuït i associat a l'ús dels telèfons mòbils va ser suficient alicient com perquè aquesta tecnología es consolidès ràpidament entre la població japonesa, primer especialment entre els joves, i més tard extenent-se a la resta de franjes d'edat. No es d'estranyar, doncs, que el Japó sigui, amb enorme diferència, el país amb més codis QR per metre quadrat. Tot i que a Europa encara no està massa introduit, poc a poc sembla que es comencen a veure les infinites possibilitats que ens pot proporcionar aquest, per nosaltres, encara nou llenguatge.
Per exemple, un codi QR ens pot permetre emmagatzemar les dades de la nostra targeta personal, incloent nom, telèfon, adreça de correu electrònic o web site. Un descodificador pot introduir directament aquestes dades a una agenda electrònica sense haver de fer-ho manualment. De la mateixa manera, si ho desitjem –i el nostre mòbil ens ho permet–, podem enviar un missatge electrònic o connectar-nos a una web utilitzant l'enllaç corresponent. Igualment, pot servir al comerç per enviar a potencials clients ofertes diverses, descomptes, videos promocionals o qualsevol altre tipus de comunicat.
Existeixen diversos lectors i generadors de codis QR gratuïts a la xarxa. Nomès cal saber abans si el nostre telèfon mòbil és compatible amb aquesta tecnologia i quina és l'aplicació més addient per a cada model.
Els codis QR són probablement la versió més popular d'entre els codis bidimensionals, deixant apart els codis de barres. Altres versions, com DataMatrix, Shotcode o Blotcode tenen un funcionament similar i, en alguns casos, obren noves possibilitats, tant comunicatives com purament estétiques, però avui dia encara estan poc desenvolupades i són, per tant, molt minoritàries.
A Estic tàrtar hem creat el nostre propi codi QR, i seguirem atents a aquesta nova forma de comunicació de la que, ben segur, aviat en sentirem molt a parlar.
dimecres, 28 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada