dimecres, 31 de desembre del 2008

Any nou, crisi nova?

Abans de res voldria demanar disculpes pel que estic a punt de fer. Perquè crec fermament en el principi que recomana no parlar d'alguna cosa si no s'en té ple coneixement. En canvi, avui em saltaré aquest principi per comentar un tema, l'economia, sobre el qual em declaro directament ignorant. Jo, que no tinc ni idea que coi és el TAE i que només conec l'IVA perquè cada tres mesos em fot una clatellada que em deixa estabornit, he decidit donar la meva particular visió d'aquest "tsunami" que sembla ens ve al damunt i que, segons els entesos, ens deixarà a tots ben ofegats aquest 2009 que comença demà.
Quan els propis economistes, els governants, la gent de la banca, i en definitiva, els suposats experts dels temes econòmics no paren de repetir-nos una vegada i una altra que aquest 2009 serà un autèntic desastre, que la temuda crisi serà encara molt més dura que la patida aquest any que ara acaba, i que ens haurem d'estrènyer de debò el cinturó per no acabar tots plegats sota un pont, entenc que alguna cosa de veritat deu haver-hi en tot plegat. Perquè si ho diuen ells, precisament aquells a qui si alguna cosa no els afecta és l'atur i l'hipoteca, suposo que els pencaires de base tenim motius més que suficients per estar amoïnats.
Repeteixo, jo no hi entenc ni un borrall dels tipus d'interès, del preu del diner o de les fluctuacions de la borsa, però és per això, que des de la meva més absoluta ignorància em permeto llençar aquesta pregunta a l’aire, i que espero no ofengui a ningú: realment n'hi haurà per tant?

A mi m'agradaria pensar que no. Que realment res serà tan tremendista com ens volen fer creure. Possiblement serà dur de pair, és cert, però esperem que la sang no arribi al riu i que tots puguem arribar al 2010 i més enllà amb un sospir de satisfacció. I ho dic per una única raó, primària si voleu, i segur poc fonamentada, però que em sembla força clara. Els diners són quelcom similar a l'energia; ni es creen ni es destrueixen, tan sols es transformen –parlem, és clar, del diner legal–. És a dir, només canvien de mans. Si això és cert, potser una possible solució, o almenys un bàlsam contra la depressió, seria evitar que la roda s'aturi. El diner aturat és diner mort, i igualment, una bona part del nostre capital anirà a parar, ho vulguem o no, a l'hipoteca i els impostos. Així que aconsellaria tenir una actitud com a mínim activa davant la crisi. Tancar-nos a casa a pany i forrellat segurament no només no ens servirà de res si no que pot ser contraproduent. Així que millor que seguim gastant. Amb moderació, això sí, que una cosa és optar per una actitud activa i una altra ben diferent és ser un suïcida. Però gastem. Si donem diners al botiguer del barri, ell també en tindrà per anar al cinema. I el cinema podrà millorar el sistema d’audio i l'empresa de sistemes de so potser necessitarà els serveis d'un dissenyador, de manera que aquest podrà seguint anant a comprar al botiguer del barri. Sona massa fàcil, ho sé. Segurament la realitat no és aquesta. Però mentre ningú m’expliqui el contrari, a mi m'agradaria pensar que alguna cosa de veritat hi ha en tot això i que aviat podrem deixar d'estar acollonits per aquest futur tan incert que sembla ens espera.
Per això, a l'espera que algú amb més coneixements em posi al dia de com funciona realment aquest complex món de l'economia, em permeto deixar anar un últim consell. No patiu gaire. Mengeu com sempre i beveu com mai. I sobretot, gasteu, gasteu, gasteu… que no n'hi haurà per tant. O sí?

Bon 2009.

dimecres, 24 de desembre del 2008

dimarts, 16 de desembre del 2008

Exposició "Nadales" d'Isidre Barnils, a l'Espai Garum

Des del passat 30 de novembre es pot visitar, a l'Espai Garum de LLiçà d'Amunt, l'exposició "Nadales", del dissenyador gràfic Isidre Barnils. Una mostra que recull una selecció de deu nadales realitzades per l'autor durant els darrers quinze anys. Una ocasió única per descobrir una mirada crítica sobre els esdeveniments que d'una manera o una altra han marcat la nostra història recent, i que han servit per felicitar les festes de la forma més singular. Podeu visitar aquesta exposició fins dissabte, 3 de gener de 2009.

Fotografia: Espai Garum

En paraules de Màrius Gómez, el seu promotor, Espai Garum és probablement l'espai expositiu més petit del món. Un espai de 4 m3 obert a qualsevol tipus de proposta artística contemporània. No disposa de cap porta ni cap tipus d'il·luminació artificial. És tan sols un aparador de 2 x 2,5 metres obert a l'exterior on tant el vianant ocasional com l'espectador més expert tenen l'oportunitat de gaudir de les obres dels artistes més diversos, ja siguin consolidats o totalment amateurs, i pertanyin aquests a qualsevol disciplina, estil o tècnica.

+ informació

dijous, 11 de desembre del 2008

Convocada la V Trobarasca Disseny & Birres

Si busqueu al diccionari la paraula "trobarasca" el resultat ja us el podem avançar. No hi trobareu cap definició que es correspongui. I no la trobareu perquè "trobarasca" és un mot inventat que sorgeix de la improvisació i la conya ara fa gairebé vint anys. Un mot que amb el temps ha servit per anomenar unes trobades informals per a professionals del disseny gràfic, on, amb la intenció de mantenir el contacte amb velles amistats, aprofitem per debatre sobre temes relacionats amb el nostre entorn professional. Una excusa com una altra per veure'ns, per saber com ens va a tots plegats, per conèixer diferents punts de vista, i per prendre unes cerveses junts, que en realitat és el que més ens motiva.
Les primeres "trobarasques" van començar el 2002, i, amb bona acceptació, és van succeir fins a quatre edicions. Tot i aquesta primera acceptació, i no pregunteu perquè, aquelles trobades es van deixar de celebrar. A alguns, però, sempre ens va quedar la intenció de reempendre aquesta activitat. És per això que, quasi set anys després, tornem de nou a la càrrega amb el ferm propòsit de consolidar-les d'una vegada per totes.

Així, la V Trobarasca Disseny & Birres ja està en marxa. Divendres 30 de gener és la data escollida, en un lloc encara per determinar. Desprès d'un procés de selecció conjunta, els temes que debatrem són els següents:
1. Els blocs. Usos i funcions d'aquesta eina.
2. MySpace i FaceBook. Dinàmica del mitjà, valoració i eficàcia.
3. Presentar-se a un nou client amb la proposta d'un producte acabat.
4. Disseny gràfic. El client no té ni puta idea del que vol o el dissenyador va de sobrat (una aproximació al que fem alguns per diners).
5. Treballar en col·laboració directa via e-mail estant en diferents països.

Amb la participació confirmada de 9 dissenyadors, aquesta Trobarasca servirà d'acte de presentació oficial d'aquest bloc en societat, tal i com ja vam avançar.

Suposem serà una experiència interessant, i esperem que a més sigui profitosa, però el que és segur és que serà divertida.
Ens veiem a la V Trobarasca Disseny & Birres!

dimecres, 10 de desembre del 2008

PictoGames. 001. Extinto






















Extinto

Autor: Zed Isdead
Data: 2008

PictoGames

La transgressió ha estat des de sempre un recurs habitual de la comunicació visual. Grafistes i publicistes s'han valgut sistemàticament de la deformació de la realitat per fer arribar el seu missatge per la via més directa, i sobretot, més efectiva, recorrent en ocasions a una mirada irònica, i en d'altres, directament provocativa. Amb l'efecte sorpresa com a bandera, tota manipulació d'aquesta realitat obté com a resultat una capacitat d'impacte en el receptor molt més elevat, provocant, en el millor dels casos, la reflexió, i en d'altres, simplement un somriure de complicitat. En ocasions, l'èxit d'aquesta transgressió està en la subtilesa. Són senzillament petits jocs gràfics que distorsionen la veritat del missatge que esperem rebre i transformen el seu significat, ja sigui aquest de caire polític, social, o es tracti d'un simple divertiment expressiu.
Aquest és l'objectiu de la sèrie PictoGames, que estrenem avui. Un recull d'imatges "irreals" que ens mostren més d'una cara i que conviden que cadascú decideixi amb quina se sent més identificat. Tècniques diverses i llenguatges variats amb la única pretensió d'oferir també diferents significats.
Juguem?

dimecres, 3 de desembre del 2008

Senyals 1: Cims borrascosos o Petits soldats















El 1968, a Europa es va signar la Convenció de Viena sobre senyals de trànsit.
L’objectiu va ser sistematitzar, regular i facilitar el trànsit de vehicles dels països participants, majoritariament de l’Europa Occidental. La iniciativa va suposar un gran avenç per augmentar la seguretat vial i el fet d’adoptar uns criteris formals i cromàtics generals i d’utilizar majoritariament pictogrames va salvar la barrera del llenguatge als diferents països.
Mirat amb perspectiva, la majoria dels pictogrames que aquests senyals contenen són d’una estètica llunyana als corrents gràfics del segle XXI i, caldria en molts casos, redibuixar i actualitzar moltes imatges a un llenguatge més llegible, més actual i en definitiva més entenible per poder identificar-lo i llegir-lo millor en pocs segons.

A l’estat espanyol sembla que periòdicament es van actualitzant alguns senyals pel que fa a la forma dels pictogrames que contenen, però és evident que no es fa amb garanties d’èxit.
Un exemple d’aixó és el canvi produït al senyal d’avís de perill d’infants creuant el carrer.





















Al senyal de l'esquerra, sorgit de l’any 1968, veiem uns trets poc definits, gens esquematics i amb un caire de dibuix realista. En podriem dir Cims borrascosos.
En el plantejament general cal dir però que el conjunt està ben proporcionat respecte el triangle i que l’equilibri, les proporcions i el dinamisme de les figures és correcte.
Inicialment aquests senyals van ser dibuixats per professionals amb uns criteris molt diferents que els d’un disenyador gràfic actual i per tant és comprensible que algunes característiques responguin a identificar elements, objectes i persones amb uns trets que ara es veuen antics.
No estava estesa la consideració de la pauta organitzada ni la sintèsi de les formes com a base de dibuix.

El nou senyal, implementat al voltant del 2003, està mal proporcionat respecte el triangle, està desequilibrat i el dinamisme i les proporcions de cada personatge van per on poden. En podriem dir Petits soldats.
No s’ha sintetitzat per millorar. Al contrari, s’han accentuat detalls com els pantalonets del nen o creat altres com la bossa i el llaç de la nena que dificulten una ràpida i bona lectura del conjunt. És un dibuix subjectiu, sense pauta de proporcions ni criteri general de formes que generi un bon resultat. Es una solució que transmet poca armonia i manca d’unitat de missatge.
No es una questió estètica, és una questió de claretat visual.
Aquest resultat es extrapolable a qualsevol actualització que es faci sense plantejaments previs.
Què passarà si es comencen a transformar senyals sota aquesta manca de criteris?

A tot el món segueixen establerts els criteris gràfics dels anys 60 i aixó és una assignatura pendent que es complica si tenim en compte que a altres zones geogràfiques tenen establerts codis diferents als que coneixem a Europa: formals, cromàtics i també de contingut.
Caldria fer un estudi general a nivell dels països que tenen implantades normatives de trànsit i renovar-les unitariament projectant-les des d’un aspecte professional i científic, que abandonés el dibuix personalista a canvi de l’objectivitat en benefici d’una neutralitat del missatge.

Els senyals de trànsit i la senyalització externa en general és actualment un camp encara amb manca de bons projectes i manca de bones aplicacions i a on hi cal un gran esforç per posar al dia el desajust i desequilibri que podem observar constantment.
No pot ser que passem de Cims borrascosos a Petits soldats sense fer-ne una profunda anàlisi. Quina pel·licula en sortiria?

+informació
Sistemas de signos en la comunicació visual
Otl Aicher / Martin Krampen
El diseño tipogràfico. Crònica de una marginación
Enric Satué

dilluns, 1 de desembre del 2008

Valen més mil paraules… Novembre 08

"¡Viva Honduras!"
Federico Trillo,
ex-Ministre de Defensa del govern espanyol,
davant la tropa en visita oficial a El Salvador

divendres, 28 de novembre del 2008

Rètols linds. 006. Comarcas catalanas

Comarcas catalanas
Lloc: El Poblenou. Barcelona
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 1992

dissabte, 1 de novembre del 2008

Valen més mil paraules… Octubre 08

"Yo me llamo Josep Lluís. 
Aquí y en la China Popular."
Josep-Lluís Carod-Rovira,
vice-president de la Generalitat de Catalunya

divendres, 31 d’octubre del 2008

dimecres, 29 d’octubre del 2008

dijous, 23 d’octubre del 2008

Rètols linds. 004. Aigua, gas, electricitat

Aigua • Gas • Electricitat
Lloc: El Clot. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2007

dijous, 16 d’octubre del 2008

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Rètols linds. 002. Cebos de todas clases


Cebos de todas clases
Lloc: Vilanova i la Geltrú
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 2006

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Rètols linds. 001. CCPA Gym












CCPA Gym
Lloc: Bourdeaux, França
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2008

Rètols linds

No ens enganyem. És evident que el disseny gràfic no passa per ser ni de bon tros una disciplina imprescindible per al correcte funcionament d'aquest món. A ningú amb dos dits de seny li passaria pel cap provar d'intervenir-se quirúrgicament un mateix d'una dolència per lleu que sigui o confiar-li a algú que no sabés qualificat per fer-ho. Segurament tampoc provaria d'arreglar els frens del seu automòbil sense haver-se assegurat de cursar abans els estudis corresponents. No ho faria mai perquè és molt el que està en joc. Afortunadament, amb el disseny gràfic no passa el mateix. No ens hi va la vida en l'intent de dissenyar un nou logotip o un rètol ben llampant pel nostre negoci. En el millor dels casos, tothom té un nebot o un amic amb certa gràcia pel dibuix que el sorprendrà amb una idea genial. La identitat corporativa i la retolació passen per ser disciplines amb les que tothom s'hi atreveix. I no cal ser expert en aquests conceptes tan estranys com llegibilitat, forma o color per tirar endavant projectes que després lluiran ben cofois a les façanes de les nostres ciutats. És una realitat i així cal acceptar-la. L'apartat "Rètols linds" no és més que una mostra d'aquesta realitat. Sense cap ànim de crítica i amb tot el respecte. Si els hem recollit i ara els mostrem és perquè els trobem interessants. Sense més. Alguns ens han sorprès per originals, altres per obvis, altres per recarregats i altres, també cal dir-ho, per cutres. Però si ens hem aturat a fotografiar-los vol dir que, de moment, ja han complert una de les funcions per la qual van ser creats, cridar l'atenció. Decidiu vosaltres mateixos quina categoria els hi va millor.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Populart. 001. CAT


CAT
Localització arxiu: 2004

Populart

Populart vol recollir icones que, en general i de forma espontània, han estat creades per donar imatge i/o contingut a una acció social i/o reivindicativa a peu de carrer. També recollirà informació gràfica que senzillament ens sembla que cal recollir i tenir desada perqué ens vé de gust, sense més arguments...

Presentació oficiosa d'Estic tàrtar

Aquest dijous, 10 d'octubre, des de l'Auditori de Vilanova i la Geltrú, ha començat a caminar el bloc Estic tàrtar. Un nou projecte que, a jutjar per l'enorme expectació creada, el públic esperava amb delit. Amb la sala plena a vesar –vegeu foto– i nombrosa gent al carrer fent cua per entrar, els autors han donat les primeres pistes del seu secret més ben guardat. L'èxit ha estat tan rotund que els nombrosos periodistes acreditats no han dubtat a comparar-lo amb l'arribada de l'iPhone d'Apple al mercat. En tot cas, els desafortunats que no hagin tingut l'oportunitat de gaudir de l'esdeveniment, tindran aviat una segona oportunitat, ja que recordem que aquesta només ha estat la presentació oficiosa. L'oficial està prevista pel gener de 2009, coincidint amb la celebració de la V Trobarasca Disseny & Birres.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Read me first

Abans de res, aclarir que Estic tàrtar no és un bloc sobre gastronomia. La qual cosa no vol dir que no en parlem en alguna ocasió, que també podria passar. Dit d'una manera plana, Estic tàrtar és un bloc sobre disseny gràfic fet per dissenyadors gràfics. Un espai on abocarem, de forma més o menys ordenada, les nostres idees i reflexions sobre temes relacionats amb la nostra feina. I punt. En el fons, un bloc més. Seria absurd i un tant pedant dir que serem diferents, que serem molt innovadors i que oferirem a tots aquells que es deixin caure per aquest petit racó del ciberespai una col·lecció de posts que marcaran tendències i els canviaran la manera de veure i viure la vida. Res més lluny de la nostra intenció. Només pretèn ser un recull d'idees i de pensaments sobre el que fem i el que veiem en el nostre dia a dia, professionalment parlant. Mirarem, això sí, d'obrir els nostres horitzons a totes aquelles altres especialitats que hi estiguin relacionades o no i que, per damunt de tot, ens vingui de gust comentar. Fotografia, cinema, exposicions, webs, art… No pretenem ser crítics de res però expressarem la nostra opinió sense embuts. No ens hem posat cap objectiu i no tenim cap certesa de fins on arribarem amb aquest projecte però estem "tàrtars" que ens ho podem passar bé amb l'experiència. Així que començarem per seleccionar uns bons ingredients, els picarem finament i, sempre en cru,  els començarem a remenar amb "carinyo" perquè comencin a macerar de forma lenta i constant. El resultat, com gairebé sempre, dependrà del comensal. Hi haurà qui el trobarà insuls i n'hi haurà –esperem– qui el trobarà saborós. I tant de bo potser hi haurà qui el trobarà fins i tot un puntet picant, la qual cosa ens satisfaria molt. 
Bon profit.

Estic com estic

Estic pensant,
estic alegre,
estic mirant per la finestra,
estic prenent un cafè,
estic tranquil,
estic com estic...
estic tàrtar.