dimecres, 30 de setembre del 2009

dilluns, 3 d’agost del 2009

Valen més mil paraules… Juliol 09

"Apoyaré la propuesta de reforma del Estatut que apruebe el Parlamento de Catalunya."
José Luís Rodriguez Zapatero, president del govern espanyol

dimecres, 1 de juliol del 2009

Valen més mil paraules… Juny 09

"Para hablar los intelectuales, para hacer el amor los albañiles, querido."
Cristina Tàrrega, presentadora de TV

dimecres, 24 de juny del 2009

Rètols linds. 021. Café La Moderna

Café La Moderna
Lloc: Carretera Interestatal. Costa Rica
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2003

dilluns, 22 de juny del 2009

diumenge, 14 de juny del 2009

Rètols linds. 020. Iluminación, Rótulos, Buzones...



Iluminación, Rótulos, Buzones...
Lloc: Eixample dret. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2008

dijous, 4 de juny del 2009

Senyals 2: Frankenstein o Els mandonguilles
















Seguint amb els arguments publicats a l’article “Senyals 1: Cims borrascosos o Petits soldats”, veiem que la línia mantinguda a l’actualització periòdica d’alguns senyals viaris és un autèntic desgavell.
Un exemple més és el canvi produït al senyal de pas de vianants.

Al senyal de l'esquerra, (provinent de la col·lecció de senyals de finals dels anys 60 del segle passat), veiem un element anacrònic com el barret o unes sabates de mida desmesurada. En podríem dir "estil Frankenstein".
Fent una valoració del plantejament general, veiem però que hi ha un equilibri de proporcions, un equilibri de formes i que la figura camina de dreta a esquerra amb pas ferm i decidit.
Una característica important és la reserva del dibuix entre les cames, els peus i els rectangles dibuixats a l'asfalt. Aquesta característica pot ser discutible en la seva forma i solució, però no hi ha dubte que es efectiva en la definició de cada element.

Al nou senyal, d'implementació a començament d’aquest segle, en la seva forma general, el dibuix està poc estilitzat i no del tot proporcionat. A més el dibuix està excessivament ajustat als marges del triangle que el conté. De tot plegat en podríem dir "estil Mandonguilles".
És una figura que no acaba de decidir-se a creuar el pas de vianants, es una figura amb dubtes, és una figura que sembla que estigui mes pendent de posar el peu específicament a sobre dels rectangles pintats a l'asfalt, que de creuar el carrer. El dibuix queda barrejat, es fon, no permet veure amb claredat el pas de la figura.
No hi ha ni equilibri ni armonia en el conjunt.

Continuem fent pel·lícules dolentes amb un pressupost elevat.
No pot ser que passem de Frankenstein a Els mandonguilles sense fer-ne una profunda anàlisi.
La pel·lícula resultant farà una pobre recaptació.

dilluns, 1 de juny del 2009

Valen més mil paraules… Maig 09

"Te meto dos yoyas que te van a temblar las orejas."
Carlos Navarro "el Yoyas", exconcursant de Gran Hermano

dimecres, 27 de maig del 2009

Remember of Trobarasca Disseny & Birres

Encara que ja fa temps que vam celebrar la III Trobarasca, hem recuperat la imatge gràfica que vam fer servir per a la seva convocatòria i anar animant als organitzadors de la propera trobada perquè vagin dissenyant la línia gràfica corresponent.

dimarts, 26 de maig del 2009

Rètols linds. 019. Productos

Productos
Lloc: Vélez Blanco - Almeria
Fotografia: Kapplann
Data: 2004

dimarts, 5 de maig del 2009

dissabte, 2 de maig del 2009

Valen més mil paraules… Abril 09

"[…] echo en falta el político culto y humanista. Hoy en día coges un político y lo pones de jefe de planta en El Corte Inglés y no te das ni cuenta."
Pepe Rubianes, actor

diumenge, 26 d’abril del 2009

Populart. 008. Mandri 10






















Mandri 10

Targeta
Lloc: Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2009

dijous, 23 d’abril del 2009

diumenge, 19 d’abril del 2009

Populart 007. Cerrajeria


Cerrajeria
Adhesiu en persiana metàl·lica
Lloc: El Poblenou, Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2009


dijous, 16 d’abril del 2009

dimarts, 14 d’abril del 2009

Populart. 006. Poesia urbana

Poesia urbana
Lloc: Molins de Rei, Barcelona
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2002

dijous, 9 d’abril del 2009

dimecres, 8 d’abril del 2009

dimarts, 7 d’abril del 2009

dissabte, 4 d’abril del 2009

divendres, 3 d’abril del 2009

Rètols linds. 017. Equilibrado

Equilibrado
Lloc: El Poblenou. Barcelona
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 1992

dijous, 2 d’abril del 2009

dimecres, 1 d’abril del 2009

Valen més mil paraules… Març 09

"Em sembla recordar que t'estimo,
però no t'ho podria assegurar."

Quimi Portet, músic i cantant

diumenge, 29 de març del 2009

dijous, 19 de març del 2009

dimarts, 17 de març del 2009

Rètols linds. 014. Comer, beber y amar


Comer, beber y amar
Lloc: Vilanova i la Geltrú
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 2006

diumenge, 15 de març del 2009

Rètols linds. 013. Peluqueria de caballeros


Peluqueria de caballeros
Lloc: El Poblenou. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2009

dijous, 12 de març del 2009

dilluns, 9 de març del 2009

dijous, 5 de març del 2009

dilluns, 2 de març del 2009

Taller. 002. Paralex

Tsang-Po va dir:
Horitzontal - Vertical - Angle. Aquestes són les tres paraules clau per arribar al paral·lelisme absolut.

Les tres paraules que permeten traçar el camí correcte sobre paper vegetal fins arribar a la veritat absoluta i, fer que els plànols i dibuixos tècnics parlin per ells mateixos i ens desxifrin els secrets amagats que hi ha darrera d'aquelles línies de tinta perfectament acotades abans de portar a un estat físic allò que només està a la nostra imaginació.
I va ser així com Tsang-Po, membre d'un dels pocs monestirs que encara es troben amagats als més alts cims del Tibet, va revelar al món a finals del segle XIX, la profecia que mig segle més tard es compliria i que mitjançant el "Paralex", va permetre a la humanitat trobar el camí correcte per poder dibuixar amb més facilitat els més complexes projectes.

--------

Amb un mínim coneixement de cóm aplicar-hi l'escaire i el cartabó, aquest enginy anomenat "Paralex", d'una forma absolutament senzilla i uns mitjans mínims, ens permet fer amb seguretat i a sobre una taula, els traçats desitjats per a qualsevol plànol o disseny.
El "Paralex" es composa per un regle llarg, amb uns petits rodaments a cada extrem que fan de guia i per on circula un fil que, fixat a la taula, permet desplaçar el regle perfectament paral·lel a la mateixa.

El "Paralex" va ser inventat als anys 50 per Francisco Enrique Gómez, aleshores estudiant de l’escola d'arquitectura de la Universitat de Barcelona.

El primer nom comercial del "Paralex" va ser "Din-Graph, la regla que traza paralelas", i els primers prototips, abans de ser de metacrilat, eren de fusta. Aquesta nova eina va ser revolucionaria ja que el sistema de treball era molt més lleuger i efectiu que les altres eines que fins aleshores existien, com per exemple, un instrument de dibuix que es deia "regla T", i que era una mena de regla amb un mànec adossat perpendicularment que es movia a mà per la banda esquerra de la taula de dibuix. Aquest aparell no estava fixat a la taula, i això suposava un inconvenient per al dibuixant i també una manca de seguretat per als possibles moviments i desviacions que es podien produir al dibuix.









El fàcil transport del "Paralex", la seva fàcil aplicació a qualsevol taula de treball ja que n'hi ha de diverses mides, i la seva fiabilitat, van ser motius imbatibles per exportar -lo a tot el món.
En els seus inicis va ser utilitzat específicament per arquitectes i aparelladors, però ràpidament es va convertir en una eina inseparable de qualsevol professió tècnica que necessites dibuixar plànols o traçats amb alta fiabilitat ja que pot arribar a mesurar fins a dos metres i només te un error d'unes dos dècimes de mil·límetre en una taula de dimensions normals.

Per als dissenyadors gràfics ha estat present a les nostres taules fins fa pocs anys i ha estat una eina imprescindible per a dibuixar, maquetar, compaginar i fer originals per a la impremta. A data d'avui, encara és una eina utilitzada a força estudis d'arquitectura a on l'ordinador no ha aconseguit desbancar-lo del tot de les taules de dibuix.


Paralex

diumenge, 1 de març del 2009

Valen més mil paraules… Febrer 09

"Probablement Déu no existeix.
Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida."

British Humanist Association

dijous, 26 de febrer del 2009

divendres, 20 de febrer del 2009

Rètols linds. 011. Peluqueria Señoras


Peluqueria Señoras
Lloc: Vall Hebron. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2003

dijous, 19 de febrer del 2009

dilluns, 16 de febrer del 2009

dijous, 12 de febrer del 2009

dimarts, 10 de febrer del 2009

Bernardo Muñoz presenta "La Mujer de Papel" a l'Espai Garum


Fotografia: Espai Garum

El passat diumenge 7 de febrer es va inaugurar, a l’Espai Garum de Lliçà d’Amunt, l’exposició "La Mujer de Papel", de l’il·lustrador Bernardo Muñoz. L’autor presenta una mostra del seu treball en el camp del còmic, especialitat que alterna amb la il·lustració publicitària. Aquesta exposició permet seguir pas a pas el procés creatiu d’una historieta de còmic; dels primers esbossos a mà, el dibuix previ a llapis, el pas a tinta, i, ja digitalment, l’afegit dels matisos de grisos o color.


Fotografia: Zed Isdead

Durant la inauguració, els assistents vam tenir l’oportunitat de conèixer aquest procés de primera mà, escoltant primer la presentació i establint desprès un un actiu col·loqui amb el propi autor que ens ha permès conèixer millor el seu univers creatiu.

Bernardo Muñoz, especialitzat en còmic eròtic, ha publicat els seus treballs en diverses revistes, entre les que destaca El Víbora, i actualment està treballant en una nova història de la qual ens permet fer-ne un primer tast en aquesta exposició, que es podrà veure fins dissabte 7 de març.

+ informació
La Mujer de Papel. Bernardo Muñoz. Espai Garum
Bernardo Muñoz. Ilustración

diumenge, 8 de febrer del 2009

dissabte, 7 de febrer del 2009

dijous, 5 de febrer del 2009

…zzzapicts. 1/12. NYC

NYC
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2006

…zzzapicts

Diuen de la televisió que és la caixa tonta. I no seré jo qui negui tal definició. La majoria de nosaltres passem infinitat d’estones perdudes davant d’aquest aparell sense trobar-hi continguts d’interès. De fet, no és estrany aturar el nostre comandament just allà on aquest suposat interès es troba en les més baixes cotes. L’endemà però, tots negarem davant la bíblia haver consumit aquells programes que “absolutament ningú” no véu, però dels que tothom parla amb sospitós coneixement. Una nit em trobava en aquesta respectable actitud mentre exercitava els meus dits intentant batre el rècord de canals per minut quan vaig aturar-me a reflexionar un moment –aquell on totes les cadenes es posen d’acord per anar a publicitat alhora–. I, suposo que per pura deformació professional, vaig adonar-me d’un fet que no per obvi deixava d’aportar una dada interessant. La televisió no és més que un bombardeig constant d’imatges a raó de 24 per segon. Si ens asseiem només una hora davant la tele n’haurem d’assumir un total de 86.400. Potser són masses com per no trobar-ne d’interessants, no? Així que em vaig disposar a buscar-ne algunes. Potser el vídeo o el DVD haurien significat una comoditat excessiva i per això vaig optar per cercar-les “en viu”, capturant-les directament amb la meva càmera digital. Un safari fotogràfic des del sofà on podria viatjar als països més inhòspits, viure en primera fila els esdeveniments esportius més importants o assistir als concerts més multitudinaris. Tot des de casa, amb la més absoluta tranquil·litat i comoditat. Això sí, a canvi d’unes quantes hores de son. No hi ha res com l’insomni per fer treballar la imaginació. Les que presento en aquest projecte són dotze imatges sense cap lligam argumental entre elles. L'únic nexe d'unió i l’única intenció realment premeditada és la combinació aleatòria de la imperfecció de les imatges, que tant gentilment em va cedir la meva vella Sanyo de 16 polzades, amb el moviment, el desenfoc o la superposició de les mateixes. Sense cap tipus de retoc. Un senzill experiment amb imatge, llum i moviment. Les textures resultants donen la força gràfica i haurien de convertir-se en l'únic argument criticable.
Només dotze imatges. En tindríem prou amb mig segon per veure-les totes en el seu estat natural, la televisió. Per donar-los ara una ullada no en perdreu gaires més.

dimarts, 3 de febrer del 2009

El cliente no tiene ni puta idea o el diseñador va de "sobrao"

Programada dins la V Trobarasca Disseny & Birres i servint de colofó a un vespre farcit de bones sensacions, reproduïm a continuació la interessant reflexió de Màrius Gómez entorn un tema amb el que tots hem hagut de batallar alguna vegada; la sempre especial relació entre dissenyador i client. Llegiu amb atenció i que aixequi el dit qui no s'hi senti identificat.


Hace bastantes años, cuando empezaba en esto del diseño, diseñé un logotipo para una empresa y al verlo, su propietario/cliente me hizo este comentario: “me gusta, hemos tenido suerte y lo has acertado a la primera”. Esta frase, aparentemente banal, me hizo reflexionar sobre la relación del diseñador y su cliente, y posiblemente ha condicionado mi trayectoria profesional.

Han pasado los años y todavía no tengo respuesta para la pregunta "El diseño ¿es cuestión de suerte?" ni para el dilema que da nombre a esta ponencia.

El cliente no tiene ni puta idea o el diseñador va de sobrao"
(una aproximación a lo que hacemos algunos por dinero)

A priori, todo diseñador que se precie, está orgulloso de sus conocimientos. Ha cursado estudios en alguna prestigiosa escuela de diseño; ha tenido profesores con un alto grado de solvencia pedagógica; se ha ido actualizando con cursillos y masters periódicamente; está al dia de las modas y tendencias; recibe información a través de diversos blogs, newsletters, webs y revistas que tratan de su actividad profesional, etcétera. En conclusión, se considera un profesional con un alto grado de preparación y recursos para poder satisfacer las necesidades gráficas y de comunicación de cualquier cliente que llame a su puerta. Yo al menos me siento así, ¿y vosotros?

Hasta aquí todo correcto, cada uno de nosotros controla su futuro pero nuestra actividad profesional es un negocio y como todo negocio, su objetivo es ganar el máximo de dinero con la mínima inversión en recursos propios y tiempo de dedicación. Aquí es donde entra la variable: EL CLIENTE.
El cliente es una persona, habitualmente muy buena en lo suyo (por ejemplo fabricar tornillos para automoción), que por diversas razones llega a la conclusión de que necesita un logotipo y... contacta con un diseñador.

En ese momento empieza una guerra de poder a poder. El diseñador intenta conseguir algún agarradero para poder empezar a construir un logotipo que como mínimo cumpla 4 objetivos.
1. Que sea bueno gráficamente (equilibrado, original, armónico, etc.)
2. Que sea la parte visible de la marca de la empresa de su cliente.
3. Que pueda sentirse orgulloso y poder enseñarlo como ejemplo de su profesionalidad.
4. Que le guste al cliente.

Después de conseguir las tres primeras, el diseñador lo enseña al cliente y entonces empieza el trabajo de verdad. En ese mismo momento el cliente se convierte en diseñador y empieza a diseñar él el logotipo.

¿Que hacemos entonces?
1. Intentamos argumentar ampliamente los criterios que nos han llevado a esa solución.
2. Dejamos que nos dé alguna idea genial sobre nuestro diseño y la adaptamos, pero intentando respetar al máximo nuestra idea original.
3. Dejamos que nos indique las modificaciones que a él le apetezcan y se las hacemos sin rechistar.

Preguntas para iniciar el coloquio:
¿El diseño gráfico es cuestión de suerte?
¿Realmente el cliente no tiene ni puta idea?
¿Tu que haces para VENDER tu producto delante del cliente?

diumenge, 1 de febrer del 2009

La V Trobarasca ja és història

La segona època de les Trobarasques ha començat amb bon peu. Superant totes les expectatives d'assistència, el passat divendres 30 de gener vam celebrar la V Trobarasca Disseny & Birres, que ha significat un salt qualitatiu respecte les anteriors, tant pel que fa a la diversitat dels debats, amens i dinàmics, com per la consolidació i augment del nombre de participants.

És imprescindible en primer lloc agrair la rebuda i l'acolliment de la Isabel, la 3A i la Pili, que van oferir el seu estudi com a seu de l'esdeveniment. Moltíssimes gràcies a les tres.
També agrair, evidentment, l'assistència i participació de la resta d'amics, l'Isidre, en Xavi, i especialment els que s’estrenaven, la pròpia Pili, en Tomàs, la Sònia, la Mariona, l'Aurora i en Màrius. Esperem que els quedés una bona sensació i que puguem comptar amb tots ells de cara a les properes edicions.



Enmig d'un immillorable ambient, els assistents vam intercanviar coneixements i experiències, possant a debat les nostres inquietuds i els nostres dubtes, sempre amb una bona dosi de complicitat i amb l'inestimable companyia d'unes birres o d'uns deliciosos croissants, sense dubte un dels principals objectius d'aquestes trobades.

Així, vam poder constatar que les FTP's i l'Skype poden convertir-se en eines que ens permetin treballar sense cap mena de problema des de places llunyanes, ja sigui París o Laos. Esperem que els dubtes que plantejava l'Isa hagin quedat una mica més aclarits.

Per altra banda, la Mariona i en Xavi ens van deixar bocabadats amb un desplegament inexhaurible dels seus coneixements sobre les xarxes de participació i d'intercanvi, plantejant els seus avantatges i desavantatges com a plataformes de comunicació: Facebook, Twiter, Delicious, MySpace, webs 2.0, blocs, etc...
Dins aquest entorn de les webs participatives vam aprofitar per presentar el nostre bloc, Estic tàrtar, en societat. Quin millor entorn per donar a conèixer el nostre modest projecte?




Per acabar la jornada, en Màrius ens va obsequiar amb un final d'alçada. Les seves reflexions meditades i plenes de sentit entorn el sempre farragós tema de la relació dissenyador-client, un dels principals camps de batalla de la nostra professió. La seva ponència, que inclourem integra en un posterior post, va servir de base per obrir un interessant i animat debat.

Com quasi sempre, el rellotge va ser implacable i algun dels temes previstos va quedar al tinter, però segur tindrem noves oportunitats per debatre'ls en la propera convocatòria. Aquesta, prevista per l'octubre, tindrà a l'Isidre com a organitzador i esperem faci que París estigui molt més a prop del que ens pensem.

Les Trobarasques omplen un buit que no ofereixen les associacions professionals, pel tractament dels continguts, pels debats que es generen, però especialment per l'ambient de proximitat dels participants. Cal doncs felicitar-nos tots plegats per aquest retrobament.

Good news for Trobarasca!