dijous, 5 de febrer de 2009

…zzzapicts

Diuen de la televisió que és la caixa tonta. I no seré jo qui negui tal definició. La majoria de nosaltres passem infinitat d’estones perdudes davant d’aquest aparell sense trobar-hi continguts d’interès. De fet, no és estrany aturar el nostre comandament just allà on aquest suposat interès es troba en les més baixes cotes. L’endemà però, tots negarem davant la bíblia haver consumit aquells programes que “absolutament ningú” no véu, però dels que tothom parla amb sospitós coneixement. Una nit em trobava en aquesta respectable actitud mentre exercitava els meus dits intentant batre el rècord de canals per minut quan vaig aturar-me a reflexionar un moment –aquell on totes les cadenes es posen d’acord per anar a publicitat alhora–. I, suposo que per pura deformació professional, vaig adonar-me d’un fet que no per obvi deixava d’aportar una dada interessant. La televisió no és més que un bombardeig constant d’imatges a raó de 24 per segon. Si ens asseiem només una hora davant la tele n’haurem d’assumir un total de 86.400. Potser són masses com per no trobar-ne d’interessants, no? Així que em vaig disposar a buscar-ne algunes. Potser el vídeo o el DVD haurien significat una comoditat excessiva i per això vaig optar per cercar-les “en viu”, capturant-les directament amb la meva càmera digital. Un safari fotogràfic des del sofà on podria viatjar als països més inhòspits, viure en primera fila els esdeveniments esportius més importants o assistir als concerts més multitudinaris. Tot des de casa, amb la més absoluta tranquil·litat i comoditat. Això sí, a canvi d’unes quantes hores de son. No hi ha res com l’insomni per fer treballar la imaginació. Les que presento en aquest projecte són dotze imatges sense cap lligam argumental entre elles. L'únic nexe d'unió i l’única intenció realment premeditada és la combinació aleatòria de la imperfecció de les imatges, que tant gentilment em va cedir la meva vella Sanyo de 16 polzades, amb el moviment, el desenfoc o la superposició de les mateixes. Sense cap tipus de retoc. Un senzill experiment amb imatge, llum i moviment. Les textures resultants donen la força gràfica i haurien de convertir-se en l'únic argument criticable.
Només dotze imatges. En tindríem prou amb mig segon per veure-les totes en el seu estat natural, la televisió. Per donar-los ara una ullada no en perdreu gaires més.