dijous, 26 de febrer del 2009

divendres, 20 de febrer del 2009

Rètols linds. 011. Peluqueria Señoras


Peluqueria Señoras
Lloc: Vall Hebron. Barcelona
Fotografia: Kapplann
Data: 2003

dijous, 19 de febrer del 2009

dilluns, 16 de febrer del 2009

dijous, 12 de febrer del 2009

dimarts, 10 de febrer del 2009

Bernardo Muñoz presenta "La Mujer de Papel" a l'Espai Garum


Fotografia: Espai Garum

El passat diumenge 7 de febrer es va inaugurar, a l’Espai Garum de Lliçà d’Amunt, l’exposició "La Mujer de Papel", de l’il·lustrador Bernardo Muñoz. L’autor presenta una mostra del seu treball en el camp del còmic, especialitat que alterna amb la il·lustració publicitària. Aquesta exposició permet seguir pas a pas el procés creatiu d’una historieta de còmic; dels primers esbossos a mà, el dibuix previ a llapis, el pas a tinta, i, ja digitalment, l’afegit dels matisos de grisos o color.


Fotografia: Zed Isdead

Durant la inauguració, els assistents vam tenir l’oportunitat de conèixer aquest procés de primera mà, escoltant primer la presentació i establint desprès un un actiu col·loqui amb el propi autor que ens ha permès conèixer millor el seu univers creatiu.

Bernardo Muñoz, especialitzat en còmic eròtic, ha publicat els seus treballs en diverses revistes, entre les que destaca El Víbora, i actualment està treballant en una nova història de la qual ens permet fer-ne un primer tast en aquesta exposició, que es podrà veure fins dissabte 7 de març.

+ informació
La Mujer de Papel. Bernardo Muñoz. Espai Garum
Bernardo Muñoz. Ilustración

diumenge, 8 de febrer del 2009

dissabte, 7 de febrer del 2009

dijous, 5 de febrer del 2009

…zzzapicts. 1/12. NYC

NYC
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2006

…zzzapicts

Diuen de la televisió que és la caixa tonta. I no seré jo qui negui tal definició. La majoria de nosaltres passem infinitat d’estones perdudes davant d’aquest aparell sense trobar-hi continguts d’interès. De fet, no és estrany aturar el nostre comandament just allà on aquest suposat interès es troba en les més baixes cotes. L’endemà però, tots negarem davant la bíblia haver consumit aquells programes que “absolutament ningú” no véu, però dels que tothom parla amb sospitós coneixement. Una nit em trobava en aquesta respectable actitud mentre exercitava els meus dits intentant batre el rècord de canals per minut quan vaig aturar-me a reflexionar un moment –aquell on totes les cadenes es posen d’acord per anar a publicitat alhora–. I, suposo que per pura deformació professional, vaig adonar-me d’un fet que no per obvi deixava d’aportar una dada interessant. La televisió no és més que un bombardeig constant d’imatges a raó de 24 per segon. Si ens asseiem només una hora davant la tele n’haurem d’assumir un total de 86.400. Potser són masses com per no trobar-ne d’interessants, no? Així que em vaig disposar a buscar-ne algunes. Potser el vídeo o el DVD haurien significat una comoditat excessiva i per això vaig optar per cercar-les “en viu”, capturant-les directament amb la meva càmera digital. Un safari fotogràfic des del sofà on podria viatjar als països més inhòspits, viure en primera fila els esdeveniments esportius més importants o assistir als concerts més multitudinaris. Tot des de casa, amb la més absoluta tranquil·litat i comoditat. Això sí, a canvi d’unes quantes hores de son. No hi ha res com l’insomni per fer treballar la imaginació. Les que presento en aquest projecte són dotze imatges sense cap lligam argumental entre elles. L'únic nexe d'unió i l’única intenció realment premeditada és la combinació aleatòria de la imperfecció de les imatges, que tant gentilment em va cedir la meva vella Sanyo de 16 polzades, amb el moviment, el desenfoc o la superposició de les mateixes. Sense cap tipus de retoc. Un senzill experiment amb imatge, llum i moviment. Les textures resultants donen la força gràfica i haurien de convertir-se en l'únic argument criticable.
Només dotze imatges. En tindríem prou amb mig segon per veure-les totes en el seu estat natural, la televisió. Per donar-los ara una ullada no en perdreu gaires més.

dimarts, 3 de febrer del 2009

El cliente no tiene ni puta idea o el diseñador va de "sobrao"

Programada dins la V Trobarasca Disseny & Birres i servint de colofó a un vespre farcit de bones sensacions, reproduïm a continuació la interessant reflexió de Màrius Gómez entorn un tema amb el que tots hem hagut de batallar alguna vegada; la sempre especial relació entre dissenyador i client. Llegiu amb atenció i que aixequi el dit qui no s'hi senti identificat.


Hace bastantes años, cuando empezaba en esto del diseño, diseñé un logotipo para una empresa y al verlo, su propietario/cliente me hizo este comentario: “me gusta, hemos tenido suerte y lo has acertado a la primera”. Esta frase, aparentemente banal, me hizo reflexionar sobre la relación del diseñador y su cliente, y posiblemente ha condicionado mi trayectoria profesional.

Han pasado los años y todavía no tengo respuesta para la pregunta "El diseño ¿es cuestión de suerte?" ni para el dilema que da nombre a esta ponencia.

El cliente no tiene ni puta idea o el diseñador va de sobrao"
(una aproximación a lo que hacemos algunos por dinero)

A priori, todo diseñador que se precie, está orgulloso de sus conocimientos. Ha cursado estudios en alguna prestigiosa escuela de diseño; ha tenido profesores con un alto grado de solvencia pedagógica; se ha ido actualizando con cursillos y masters periódicamente; está al dia de las modas y tendencias; recibe información a través de diversos blogs, newsletters, webs y revistas que tratan de su actividad profesional, etcétera. En conclusión, se considera un profesional con un alto grado de preparación y recursos para poder satisfacer las necesidades gráficas y de comunicación de cualquier cliente que llame a su puerta. Yo al menos me siento así, ¿y vosotros?

Hasta aquí todo correcto, cada uno de nosotros controla su futuro pero nuestra actividad profesional es un negocio y como todo negocio, su objetivo es ganar el máximo de dinero con la mínima inversión en recursos propios y tiempo de dedicación. Aquí es donde entra la variable: EL CLIENTE.
El cliente es una persona, habitualmente muy buena en lo suyo (por ejemplo fabricar tornillos para automoción), que por diversas razones llega a la conclusión de que necesita un logotipo y... contacta con un diseñador.

En ese momento empieza una guerra de poder a poder. El diseñador intenta conseguir algún agarradero para poder empezar a construir un logotipo que como mínimo cumpla 4 objetivos.
1. Que sea bueno gráficamente (equilibrado, original, armónico, etc.)
2. Que sea la parte visible de la marca de la empresa de su cliente.
3. Que pueda sentirse orgulloso y poder enseñarlo como ejemplo de su profesionalidad.
4. Que le guste al cliente.

Después de conseguir las tres primeras, el diseñador lo enseña al cliente y entonces empieza el trabajo de verdad. En ese mismo momento el cliente se convierte en diseñador y empieza a diseñar él el logotipo.

¿Que hacemos entonces?
1. Intentamos argumentar ampliamente los criterios que nos han llevado a esa solución.
2. Dejamos que nos dé alguna idea genial sobre nuestro diseño y la adaptamos, pero intentando respetar al máximo nuestra idea original.
3. Dejamos que nos indique las modificaciones que a él le apetezcan y se las hacemos sin rechistar.

Preguntas para iniciar el coloquio:
¿El diseño gráfico es cuestión de suerte?
¿Realmente el cliente no tiene ni puta idea?
¿Tu que haces para VENDER tu producto delante del cliente?

diumenge, 1 de febrer del 2009

La V Trobarasca ja és història

La segona època de les Trobarasques ha començat amb bon peu. Superant totes les expectatives d'assistència, el passat divendres 30 de gener vam celebrar la V Trobarasca Disseny & Birres, que ha significat un salt qualitatiu respecte les anteriors, tant pel que fa a la diversitat dels debats, amens i dinàmics, com per la consolidació i augment del nombre de participants.

És imprescindible en primer lloc agrair la rebuda i l'acolliment de la Isabel, la 3A i la Pili, que van oferir el seu estudi com a seu de l'esdeveniment. Moltíssimes gràcies a les tres.
També agrair, evidentment, l'assistència i participació de la resta d'amics, l'Isidre, en Xavi, i especialment els que s’estrenaven, la pròpia Pili, en Tomàs, la Sònia, la Mariona, l'Aurora i en Màrius. Esperem que els quedés una bona sensació i que puguem comptar amb tots ells de cara a les properes edicions.



Enmig d'un immillorable ambient, els assistents vam intercanviar coneixements i experiències, possant a debat les nostres inquietuds i els nostres dubtes, sempre amb una bona dosi de complicitat i amb l'inestimable companyia d'unes birres o d'uns deliciosos croissants, sense dubte un dels principals objectius d'aquestes trobades.

Així, vam poder constatar que les FTP's i l'Skype poden convertir-se en eines que ens permetin treballar sense cap mena de problema des de places llunyanes, ja sigui París o Laos. Esperem que els dubtes que plantejava l'Isa hagin quedat una mica més aclarits.

Per altra banda, la Mariona i en Xavi ens van deixar bocabadats amb un desplegament inexhaurible dels seus coneixements sobre les xarxes de participació i d'intercanvi, plantejant els seus avantatges i desavantatges com a plataformes de comunicació: Facebook, Twiter, Delicious, MySpace, webs 2.0, blocs, etc...
Dins aquest entorn de les webs participatives vam aprofitar per presentar el nostre bloc, Estic tàrtar, en societat. Quin millor entorn per donar a conèixer el nostre modest projecte?




Per acabar la jornada, en Màrius ens va obsequiar amb un final d'alçada. Les seves reflexions meditades i plenes de sentit entorn el sempre farragós tema de la relació dissenyador-client, un dels principals camps de batalla de la nostra professió. La seva ponència, que inclourem integra en un posterior post, va servir de base per obrir un interessant i animat debat.

Com quasi sempre, el rellotge va ser implacable i algun dels temes previstos va quedar al tinter, però segur tindrem noves oportunitats per debatre'ls en la propera convocatòria. Aquesta, prevista per l'octubre, tindrà a l'Isidre com a organitzador i esperem faci que París estigui molt més a prop del que ens pensem.

Les Trobarasques omplen un buit que no ofereixen les associacions professionals, pel tractament dels continguts, pels debats que es generen, però especialment per l'ambient de proximitat dels participants. Cal doncs felicitar-nos tots plegats per aquest retrobament.

Good news for Trobarasca!

Valen més mil paraules… Gener 09

"[…] se te pone la gallina de piel."
Johan Cruyff,
exentrenador del FC Barcelona