dimecres, 3 de desembre de 2008

Senyals 1: Cims borrascosos o Petits soldats















El 1968, a Europa es va signar la Convenció de Viena sobre senyals de trànsit.
L’objectiu va ser sistematitzar, regular i facilitar el trànsit de vehicles dels països participants, majoritariament de l’Europa Occidental. La iniciativa va suposar un gran avenç per augmentar la seguretat vial i el fet d’adoptar uns criteris formals i cromàtics generals i d’utilizar majoritariament pictogrames va salvar la barrera del llenguatge als diferents països.
Mirat amb perspectiva, la majoria dels pictogrames que aquests senyals contenen són d’una estètica llunyana als corrents gràfics del segle XXI i, caldria en molts casos, redibuixar i actualitzar moltes imatges a un llenguatge més llegible, més actual i en definitiva més entenible per poder identificar-lo i llegir-lo millor en pocs segons.

A l’estat espanyol sembla que periòdicament es van actualitzant alguns senyals pel que fa a la forma dels pictogrames que contenen, però és evident que no es fa amb garanties d’èxit.
Un exemple d’aixó és el canvi produït al senyal d’avís de perill d’infants creuant el carrer.





















Al senyal de l'esquerra, sorgit de l’any 1968, veiem uns trets poc definits, gens esquematics i amb un caire de dibuix realista. En podriem dir Cims borrascosos.
En el plantejament general cal dir però que el conjunt està ben proporcionat respecte el triangle i que l’equilibri, les proporcions i el dinamisme de les figures és correcte.
Inicialment aquests senyals van ser dibuixats per professionals amb uns criteris molt diferents que els d’un disenyador gràfic actual i per tant és comprensible que algunes característiques responguin a identificar elements, objectes i persones amb uns trets que ara es veuen antics.
No estava estesa la consideració de la pauta organitzada ni la sintèsi de les formes com a base de dibuix.

El nou senyal, implementat al voltant del 2003, està mal proporcionat respecte el triangle, està desequilibrat i el dinamisme i les proporcions de cada personatge van per on poden. En podriem dir Petits soldats.
No s’ha sintetitzat per millorar. Al contrari, s’han accentuat detalls com els pantalonets del nen o creat altres com la bossa i el llaç de la nena que dificulten una ràpida i bona lectura del conjunt. És un dibuix subjectiu, sense pauta de proporcions ni criteri general de formes que generi un bon resultat. Es una solució que transmet poca armonia i manca d’unitat de missatge.
No es una questió estètica, és una questió de claretat visual.
Aquest resultat es extrapolable a qualsevol actualització que es faci sense plantejaments previs.
Què passarà si es comencen a transformar senyals sota aquesta manca de criteris?

A tot el món segueixen establerts els criteris gràfics dels anys 60 i aixó és una assignatura pendent que es complica si tenim en compte que a altres zones geogràfiques tenen establerts codis diferents als que coneixem a Europa: formals, cromàtics i també de contingut.
Caldria fer un estudi general a nivell dels països que tenen implantades normatives de trànsit i renovar-les unitariament projectant-les des d’un aspecte professional i científic, que abandonés el dibuix personalista a canvi de l’objectivitat en benefici d’una neutralitat del missatge.

Els senyals de trànsit i la senyalització externa en general és actualment un camp encara amb manca de bons projectes i manca de bones aplicacions i a on hi cal un gran esforç per posar al dia el desajust i desequilibri que podem observar constantment.
No pot ser que passem de Cims borrascosos a Petits soldats sense fer-ne una profunda anàlisi. Quina pel·licula en sortiria?

+informació
Sistemas de signos en la comunicació visual
Otl Aicher / Martin Krampen
El diseño tipogràfico. Crònica de una marginación
Enric Satué