dimarts, 20 de gener de 2009

Taller. 001. Repromàster

Ommmm...
Hores de concentració, solitut i aïllament.
Així és com podem definir totes les hores i hores que vam passar tancats al laboratori o habitació de la repro. A l’estiu, molta calor i a l’hivern, també.
Ampliar, ampliar més, reduir, reduir més, repetir perquè el revelat no ha quedat prou bé, repetir perquè la mida final és unes dècimes més petita del que hauria de ser.
Merda, el llum és obert i el negatiu s'ha velat. Merda, la capsa dels negatius és una mica oberta i segur que hi ha entrat llum i el material pot haver quedat afectat...






















La Repromàster és una màquina de gran precisió, per insolar suports amb superfícies emulsionades i poder reproduir fotolits i suports fotogràfics de paper a la mida desitjada amb trames, originals plens, tons de grisos... tot plegat sempre en blanc i negre.
Va suposar un avenç molt important en la reproducció fotogràfica tradicional per als estudis de disseny gràfic que fins aleshores calia que tinguessin un estudi fotogràfic complet amb equips de revelat manual i una bona ampliadora per produir tot el material necessari per al treball diari.
És una màquina de grans dimensions i està composada per 5 parts principals:
- Zona inferior de base per als originals a reproduir
- Òptica d'ampliació/reducció
- Comandaments manuals i digitals per ajustar la mida d'ampliació i la de reducció
- Zona superior per als materials a insolar
- Focus d'insolació a cada lateral

El sistema de treball és el següent:
1. Aixequem el vidre que cobreix tota la superfície de la base i situem el dibuix original que vulguem reproduir. Baixem el vidre i mecànicament fem el buit de tot l'aire interior que pugui quedar entre base i vidre perquè el dibuix quedi el màxim compacte i s'aconsegueixi una millor reproducció.
2. Encenem els focus d'insolació.
3. A la zona superior, aixequem la tapa i trobem una superfície semiopaca amb una retícula de mesures per centrar i calcular la reproducció d'ampliació/reducció que volem aconseguir i a sota aquesta superfície un vidre. Mirant per sobre de la superfície semiopaca i amb un tipòmetre o regle numerat podem ajustar exactament la mida que vulguem.
Allunyant la lent aconseguim augmentar la mida i apropant-la aconseguim reduir la mida.
4. Un cop ajustada la mida de reproducció apaguem els focus d'insolació i encenem un llum especial de laboratori fotogràfic per no afectar l'emulsió del material sensible que utilitzarem a continuació.

A banda de la Repromàster, evidentment cal tenir a mà unes quantes capses DIN A4 o DIN A3 de paper, fotolit i negatius per a la correcta reproducció.

5. A la zona superior, per sota la superfície semiopaca, posem un full per emulsionar de la mida que desitgem (DIN A5, DIN A4, DIN A3 o una altra mida...) i que estigui en contacte amb el vidre per la cara de l'emulsió. Fem també el buit de l'aire que hi pugui haver entre la tapa i el vidre.
6. Ajustem l'objectiu i programem el temps d'insolació segons les característiques que necessita cada material.
7. Encenem el programa d'exposició establert i esperem els segons necessaris fins que acabi.
8. Un cop acabada la insolació, desconnectem el buit de la zona superior i traiem el material exposat.
9. Agafem un fotolit o paper (segons el que havíem decidit fer) de la mateixa mida que el material exposat i els ajuntem per les cares de l'emulsió.
10. Els fem passar, pel sistema de transferència, per un processador automàtic de revelat a base d'uns rodaments.
11. Quan surt del processador de revelat, esperem uns segons (els temps varia segons cada material) i podem separar les dues superfícies.
12. Al fotolit o paper, ja tenim la reproducció acabada, a la mida que hem programat i totalment preparada per poder treballar.
Bon taller!


Repromàster