dissabte, 18 de setembre de 2010

OneLine

Un servidor, que passa moltes hores al dia amb un llapis-bolígraf-retolador a les mans, té la curiosa tendència d'aprofitar les nombroses trucades telefòniques, especialment les d'un baix interès, per omplir petits fulls de paper amb garagots sense sentit. En un estat de suposada "concentració" en la conversa, i per tant de "semi-inconsciència" pel que respecta a la creació artística, el retolador es deixa anar per crear lliurement formes, generalment abstractes, de diversa naturalesa.

Desconec si aquesta és una pràctica generalitzada, tot i tenir constància que, especialment entre col·legues de professió, és un costum com a mínim utilitzat en més d'una ocasió. Habitualment, aquests petits fulls de paper acaben a les escombraries o, en el millor dels casos, a la paperera de reciclatge. Vaig pensar que, en efecte, l'espai natural on han d'acabar la majoria d'aquestes petites creacions és aquest. Però de tant apareixen com per art de màgia exemples estèticament interessants. Així que un bon dia vaig decidir donar-los una oportunitat i anar una mica més enllà.

De l'evolució d'aquest concepte bàsic va néixer OneLine. Un vell projecte que jeia al calaix de l'oblit i que vaig decidir recuperar per exposar a judici popular aquestes obres de petit format que afegeixen un nou condicionant com a únic nexe d'unió: que estan dibuixades amb una única línia.

Un tros de paper. Un retolador. Un pensament. Amb un concepte base, començant en un punt qualsevol del paper, una única línia avança aleatòriament combinant rectes i corbes, corbes i rectes, amb l'únic objectiu d'omplir l'espai i d'acabar exactament allà on va començar, tot intentant no ficar-se mai en un carreró sense sortida.

El resultat és un joc visual on la forma i el fons ofereixen una versió abstracta purament formal amb una base conceptual com a excusa.