La sala d'art més petita del món compleix 4 anys

Quan a inicis del 2007, en Màrius Gómez va aprofitar un suculent esmorzar de forquilla per explicar-me el seu últim projecte, possiblement no era gaire conscient de quin acabaria sent el seu abast. Jo, evidentment, tampoc. La idea: muntar una sala d'exposicions aprofitant l'aparador d'una antiga oficina bancària en desús. Tan simple com original.
Avui, quatre anys després, l'Espai Garum de Lliçà d'Amunt ha programat un total de 46 exposicions de gairebé una quarantena d'artistes d'àmbits ben diversos. La fotografia, la pintura, l'escultura, la ceràmica, el disseny, el graffiti i fins i tot la literatura han consolidat el que va començar com un modest projecte en una proposta sòlida i coherent del panorama artístic de la comarca del Vallès Oriental.
Per si aquestes dades no fòssin prou engrescadores, durant aquest periòde, Espai Garum ha anat ampliat la seva oferta amb tot un ventall d'activitats paral·leles, com l'edició del llibre "La síndrome de la set", de Maite Mompart i Roser Pi, o diverses visites guiades a d'altres sales d'exposicions o als tallers dels propis artistes, la qual cosa fomenta el coneixement directe dels processos de creació i producció i l'interacció amb el propi autor. I tot, centralitzat des d'un bloc, espaigarum, que es va actualitzant constantment.

I per celebrar aquest quart aniversari, Espai Garum presenta Talents, 2008/10, una mostra fotogràfica del propi Màrius Gómez. Un recull que mostra l'activitat artística que el projecte Talents;-)) ha anat programant durant aquests dos anys. Música, dansa, teatre, monòlegs, màgia… tot des de la visió d'artistes emergents. Les imatges, preses en condicions extremes de llum, mostren l'expressió, els moviments, els gestos… Tot el que passa damunt d'un escenari, plasmat en 20 imatges d'una gran força comunicativa.

+ info:
Talents 2008/10. Màrius Gómez. Espai Garum

Espai Garum, "la sala d'art més petita del món" es va fent gran. Com a simple espectador, com a "part activa" del projecte –jo mateix vaig tenir l'honor de participar en una de les exposicions–, i sobretot, com a amic d'en Màrius, només em queda afegir: felicitats i per molts anys!