dilluns, 12 de març del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
Rètols linds. 45. Centre mèdic... beep, beep!
dimecres, 30 de novembre del 2011
Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark. Exposició a Caixa Fòrum
L’exposició
Aquesta, -i d’altres també- es podria haver subtitulat:
De com el bosc no ens permet veure els arbres…, o...
De com els arbres sense bosc potser no tindrien valor…
I això és així perquè, procedents de l’Sterling and Francince Clark Art Institute, a Williamstown, (Massachusetts)... buf...! totes les obres exposades estan envoltades d’uns aparatosos, barrocs, i immensos marcs. Els marcs sempre són un maldecap –especialment per a qui els ha de triar-, però en aquest cas, a més, són una incomoditat i un gran impediment per admirar, valorar, sentir i emocionar-nos amb la bellesa de totes i cadascuna de les teles exposades sense elements i arguments que distorsionin. Totes aquestes pintures, sense marc, ens podrien explicar millor el que en realitat ens va voler transmetre la ma, l’esperit i el cor del pintor.
Potser els marcs tenen en realitat més valor que les pintures?
Quina llàstima...!
La documentació
Però per una altra banda, és una exposició molt i molt ben documentada, amb informacions sobre cadascuna de les obres que, en molts casos, ens expliquen més enllà de la mateixa pintura i del mateix artista.
Bravo!
Els protagonistes
Manet, Monet, Renoir, Degas, Corot, Millet, Rousseau, Sisley, Pissarro, Toulouse-Lautrec, Gauguin...
Les obres d’aquesta exposició són un magnífic desplegament de la pintura impressionista feta a França a finals del segle XIX i començaments del XX, amb una rellevància especial per l’obra de Renoir de la qual n’hi ha nombroses obres. És una exposició variada, tant per la diversitat dels artistes com per la varietat de les temàtiques: retrats, autoretrats, marines, bodegons, paisatges, interiors,..., i també per la varietat d’estils dins l’impressionisme: des de la pinzellada més sensible fins a la pinzellada més enèrgica i vibrant, passant per l’academicisme o per el puntillisme en el més estat pur, o per la mostra de traç i simplicitat més natural...
Clark
L’exposició dedica un espai físic –amb fotografies – i un espai audiovisual per explicar com Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció en els primers anys de la dècada del segle XX, i com les obres formaven part del seu entorn quotidià.
Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien en la seva particular col·lecció, amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures.
En tot cas, i amb marc o sense marc, una exposició recomanable.
Caixa Fòrum Barcelona
Fins el 12 de febrer de 2012
Entrada gratuïta
Aquesta, -i d’altres també- es podria haver subtitulat:
De com el bosc no ens permet veure els arbres…, o...
De com els arbres sense bosc potser no tindrien valor…
I això és així perquè, procedents de l’Sterling and Francince Clark Art Institute, a Williamstown, (Massachusetts)... buf...! totes les obres exposades estan envoltades d’uns aparatosos, barrocs, i immensos marcs. Els marcs sempre són un maldecap –especialment per a qui els ha de triar-, però en aquest cas, a més, són una incomoditat i un gran impediment per admirar, valorar, sentir i emocionar-nos amb la bellesa de totes i cadascuna de les teles exposades sense elements i arguments que distorsionin. Totes aquestes pintures, sense marc, ens podrien explicar millor el que en realitat ens va voler transmetre la ma, l’esperit i el cor del pintor.
Potser els marcs tenen en realitat més valor que les pintures?
Quina llàstima...!
La documentació
Però per una altra banda, és una exposició molt i molt ben documentada, amb informacions sobre cadascuna de les obres que, en molts casos, ens expliquen més enllà de la mateixa pintura i del mateix artista.
Bravo!
Els protagonistes
Manet, Monet, Renoir, Degas, Corot, Millet, Rousseau, Sisley, Pissarro, Toulouse-Lautrec, Gauguin...
Les obres d’aquesta exposició són un magnífic desplegament de la pintura impressionista feta a França a finals del segle XIX i començaments del XX, amb una rellevància especial per l’obra de Renoir de la qual n’hi ha nombroses obres. És una exposició variada, tant per la diversitat dels artistes com per la varietat de les temàtiques: retrats, autoretrats, marines, bodegons, paisatges, interiors,..., i també per la varietat d’estils dins l’impressionisme: des de la pinzellada més sensible fins a la pinzellada més enèrgica i vibrant, passant per l’academicisme o per el puntillisme en el més estat pur, o per la mostra de traç i simplicitat més natural...
Clark
L’exposició dedica un espai físic –amb fotografies – i un espai audiovisual per explicar com Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció en els primers anys de la dècada del segle XX, i com les obres formaven part del seu entorn quotidià.
Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien en la seva particular col·lecció, amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures.
En tot cas, i amb marc o sense marc, una exposició recomanable.
Caixa Fòrum Barcelona
Fins el 12 de febrer de 2012
Entrada gratuïta
dimecres, 23 de novembre del 2011
Rètols linds. 44. My name is Tour... James Tour
dimarts, 22 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
divendres, 11 de novembre del 2011
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Rètols linds. 43. Papa, vull ser dissenyador...
-Papa, vull ser dissenyador... de qualsevol tipus... i vull que em compris un local a peu de carrer!
-Però fill, tu ja saps que un dissenyador ha de ser molt endreçat?
-Si
-Fill, tu ja saps que un dissenyador té molta cura per la tipografia?
-Si
-I, fill, ja saps que un dissenyador té per objectiu sintetitzar els missatges que vol fer arribar al públic?
-Si
- I saps, fill, que no per més rètols més clar es llegeix qualsevol missatge?
-Si
-I, fill..., què té a veure l'embalatge i elaboració de paquets amb el disseny gràfic i la comunicació?
-Si
-...?
-Si
- Ai fill..., doncs penso que ara jo, a la consulta, a banda d'atendre els pacients, vendré alls i cebes.
Déu ens agafi confessats...!
Lloc: Barcelona. Eixample dret
Data: 2011
divendres, 7 d’octubre del 2011
Valen més mil paraules… Setembre 2011
"Vull que se m'entengui bé: no tinc cap problema amb les drogues. El problema el tinc amb la policia."
Keith Richards, guitarrista de The Rolling Stones
Fe d'errates: Possiblement perquè la meva neurona hauria baixat a buscar el pa sense avisar-me, en el moment d'escriure la frase original per error vaig confondre el nom de Keith Richards pel de Cliff Richards. Desconec si el bo d'en Cliff ha tingut mai problemes amb les drogues o amb la policia. I tampoc seria ara un tema prioritari a la meva vida. En tot cas donem les gràcies a en Màrius, un seguidor d'Estic Tàrtar que està a l'aguait de tot i no en deixa passar ni una, i que ens va alertar de la confusió. No ens els mereixem, els nostres seguidors (si es que encara en queda algun). ;-)
dijous, 6 d’octubre del 2011
jobs
Etiquetes
esdeveniments,
forauonderfuluorlt,
il·lustració,
reflexions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








