Cap de setmana Blanc a Vilanova i la Geltrú

El passat divendres 12 i dissabte 13 de novembre, es va celebrar, a Vilanova i la Geltrú, la segona edició de Blanc, Festival de Disseny Gràfic de Catalunya. I nosaltres vam deixar el Mac i els clients abandonats per una estona per acostar-nos-hi i poder veure de primera mà com està el panorama actual de la nostra professió al nostre país. No sempre es té l'oportunitat de poder conèixer de tant a prop les metodologies, tendències i maneres de fer dels teus col·legues, així que, abans de res, cal agrair molt sincerament l'esforç de Dr. Jum, els organitzadors de l'esdeveniment. No ha de ser feina senzilla organitzar un "sarau" d'aquestes dimensions, amb deu conferències, cinc workshops, acompanyament musical… En fi, que si organitzar unes modestes, modestíssimes Trobarasques ja porta el seu mal de cap, més val no imaginar-se que pot significar embarcar-se en una aventura com aquesta. Així que, des d'Estic Tàrtar enviem les nostres felicitacions als seus responsables i també el nostre suport per tal que aquesta història tingui continuïtat els anys vinents.

Els actes van començar divendres al matí amb el desenvolupament d'uns workshops a càrrec de reconeguts noms com America Sanchez o Arts Gràfiques Orient, entre d'altres. Els participants a aquests tallers van poder experimentar, de forma pràctica, diversos aspectes del grafisme, el dibuix, la tipografia o les arts gràfiques.

Les ponències es van succeir a partir del mateix divendres a la tarda, i, per ser sincers, van tenir un inici un tant desconcertant. Interessant, sense cap dubte, però desconcertant. Villarosàs, Herraiz Soto & Co, United Fakes, Boolab i Carlitos y Patricia van anar apareixent a l'escenari per mostrar, cadascú a la seva manera, les diferents formes d'entendre la feina i mostrar exemples dels seus treballs. Però hi havia alguna cosa que no acabava d'encaixar.

Boolab. Motion graphics i animació

Per una part, cap d'aquests noms responia a estudis de disseny. Uns es dedicaven a la publicitat, d'altres al món audiovisual o l'animació. Però cap era dissenyador. No havíem quedat que allò era un festival de disseny gràfic?

Per una altra part, va quedar palès que no tothom enten la comunicació de la mateixa manera. Siguis dissenyador gràfic, publicista o productor d'audiovisuals, se suposa que l'objectiu final és oferir al client una comunicació clara i efectiva. I vagi per endavant que tots i cadascun dels projectes mostrats complien amb escreix aquest objectiu. La majoria tenien, sota el nostre criteri, una qualitat tècnica, i sobretot creativa, altíssima. Però un bon comunicador ha de ser-ho també en la posada en escena de la pròpia presentació. I sincerament, en aquesta assignatura, més d'un ponent va suspendre de carrer. I és que un projecte d'alta qualitat presentat amb baixa intensitat perd part del seu interès. Reconeguem que no ha de ser fàcil posar-se davant d'un auditori i oferir un discurs interessant i atractiu i amè alhora. Es pot ser un gran comunicador visual i no ser-ho a nivell oral. Jo mateix, que tinc greus dubtes sobre la meva capacitat en la primera faceta, em declaro absolutament incompetent en la segona. Bo seria, doncs, que firmes de reconegut prestigi cuidessin més aquest aspecte perquè si no corren el risc de malmetre la seva pròpia imatge. Creiem que no tot s'hi val en nom d'una "modernitat" massa vegades mal entesa. En tot cas, no voldríem que això s'entengués com una crítica –no som aquí per criticar ningú, i menys els col·legues de professió–. Tan sols és una modesta opinió.

Més enllà dels propis projectes, alguns ens van demostrar que no tot acaba en la feina i que dins la seva filosofia d'entendre la professió encara tenen temps –i espai, i pressupost…– per fer coses interessants fora de la rutina diària. Així, Villarosàs ens va ensenyar els interiors de Otras cosas de Villarosàs, un espai multidisciplinar dins la pròpia agència on organitzen esdeveniments de diversos àmbits, com exposicions, concerts de petit format, performances o, directament, festes. I es clar, la conclusió no podia ser una altra: que aquesta gent s'ho passen de conya.

D'altres, com Carlitos y Patricia, ens van mostrar la importància de tenir una agenda de contactes ben farcida i com aprofitar-la per aconseguir que et facin la teva pròpia imatge corporativa "per la patilla", a base de col·laboracions dels teus amics. Llàstima que malbaratessin mitja ponència explicant-nos que el nom de l'agència ve de l'obvietat que ell es diu Carlos i ella Patricia i l'altra mitja aprofitessin per mostrar el resultat que aquesta agenda tan completa els ha proporcionat. Tan de bo haguéssim pogut veure més projectes de producció pròpia, ja que, com es pot comprovar al seu web, segur que fan coses més que interessants. La idea que ens va quedar més clara és que en Carlitos y Patricia són uns porcs*. Això sí, uns porcs que gaudeixen com pocs de la seva feina.

La sensació que el que estàvem presenciant era molt engrescador però no s'acabava d'ajustar al que esperàvem es va esvair tan punt van començar les intervencions de dissabte. Els estudis de disseny que havien estat "amagats" a la primera jornada van aparèixer de cop a la segona. El primer de tots, America Sanchez, una vaca sagrada de quan encara hi havien vaques sagrades, va mostrar un vell projecte que, segons ell mateix, porta més de quaranta anys treballant. Una extensa col·lecció fotogràfica del que ell anomena "gràfica popular" i que va recollir, en part, en el llibre Barcelona Gráfica, editat el 2001. Salvant les distàncies, podríem dir que és la versió "seriosa" de les notres seccions Rètols linds i Populart. Res a dir sobre algú que ho ha estat tot en el món del disseny i es va convertir en un dels referents que van transformar la ciutat de Barcelona en el centre mundial del grafisme l'última part dels anys 80 i la primera dels 90. Sense cap dubte, un regal d'un dels grans. Sorprenent, però, la bel·ligerància amb la que afronta l'estat actual del disseny i, sobretot, la utilització de les noves tecnologies. Sincerament, sense voler entrar en polèmiques absurdes, ens sembla un pèl excessiu el purisme extrem que destil·len alguns que, en ús de la força que els dóna la seva dilatada experiència, es creuen en possessió de la veritat absoluta. Però bé, això tampoc és cap crítica, tan sols una altra opinió personal.

La presentació dels projectes de final de carrera de les escoles Elisava, Eina i Bau ens va transportar a èpoques pretèrites i va constatar que hi ha gent jove que puja amb una empenta envejable. A destacar la proposta d'identitat corporativa de Quórum!, una empresa fictícia de gestió de la informació. Un projecte de molt alta qualitat, tant a nivell conceptual com gràfic.

Laura Meseguer. Tipografia i disseny gràfic

Laura Meseguer va fer una anàlisi general del món tipogràfic centrat bàsicament en l'àmbit editorial, i Shackleton va presentar algunes de les seves millors campanyes, com "El pueblo donde nunca pasa nada", el rellançament d'Spanair o "Pídeselo a Al Gore", una col·laboració amb una ONG per lluitar contra la fam al món.

Brosmind Studio. Il·lustració

Brosmind Studio, format per dos germans il·lustradors més que divertits, va donar el toc d'humor a la jornada, incloent dins la seva presentació un impagable vídeo de quan eren nens i un concurs entre dos persones del públic que es va decidir amb un combat entre els propis germans en versió vídeo-consola.

Hey. Disseny gràfic

Hey, Bendita Gloria i Cla-se van ser els encarregats de donar la seva visió particular del disseny gràfic que es fa avui en dia a Barcelona.

Els primers amb un estil basat en el disseny més pur i acadèmic, amb referents clars a l'escola suïssa i alemanya dels anys 60 i 70.

Els segons amb una filosofia basada en l'experimentació. Projectes on el realment important és el concepte, per damunt de la producció final. Tot amb la utilització freqüent de materials o recursos gràfics poc convencionals, com la impressió d'uns cartells per una exposició de joieria en "paper de plata, el d'envolicar els entrepans" –com ells mateixos defineixen– o la realització d'una col·lecció completa d'etiquetes de vi només amb tipografies de sistema o clip-arts estàndards de Word. D'entre els projectes presentats, però, a destacar els fantàstics cartells "pentinats" a mà per a la promoció d'una perruqueria de barri.

Per acabar, l'estudi de Claret Serrahima va posar sobre la taula tota la seva artilleria amb una exposició impecable d'uns projectes d'altíssim nivell creatiu fruit d'una argumentació conceptual sòlida. Sense dubte, un gran final per a un gran esdeveniment.

En definitiva, un parell de dies per conèixer que es fa, com es fa i qui fa el disseny gràfic –o potser hauríem de parlar de comunicació visual– al nostre entorn més proper. Tot combinat amb un toc musical –Los Pantones van amenitzar les transicions entre els ponents– i bon humor –el tast de monòleg i cançó d'autor que va oferir El Sobrino del Diablo va arrencar grans rialles entre els assistents–. No va faltar ni la improvisada intervenció d'un estudi d'aplicacions interactives que va mostrar un parell de vídeos inclassificables per anunciar que marxaven a Bombai a fer unes xerrades. Hem de reconèixer que, en aquest cas, no vam entendre quin era realment el seu propòsit, a part de demostrar-nos que eren els més moderns dels moderns i eren capaços de fer pel·lícules que ni ells mateixos entenien. Deu ser cosa de l'edat però hi ha coses que, sincerament, no acabem d'entendre.

I per acabar, com no tot pot ser de color de rosa, deixem caure unes petites reflexions sobre allò que, al nostre entendre, no va acabar de funcionar, per si algú li pot interessar.

Primera. Algú ens podria explicar perquè aquesta denominació de "festival"? Si ens atenem a la definició lingüística, un festival és un conjunt de festes, funcions, exhibicions, actuacions artístiques o esportives. Potser estaríem d'acord que segurament no és la millor definició per un esdeveniment d'aquestes característiques. A no ser que hi hagi una intencionalitat en el nom –els dissenyadors són capaços de qualsevol cosa– potser seria convenient buscar una denominació que s'ajustés més a la realitat.

Segona. Digueu-nos "tiquis-miquis", però mai entendrem perquè els actes públics –o tots els actes en general– no comencen mai a l'hora anunciada. Creiem que és una manca de respecte pels que arriben a l'hora a la que estan convocats. I no s'hi val escudar-se en la típica excusa dels problemes tècnics, que van existir, i als quals ningú es pot escapar. Però quan un auditori és mig buit vint minuts desprès de l'hora prevista, l'argument de "esperem deu minuts més a veure si arriba la gent" a nosaltres no ens sembla del tot correcte.

Tercera. Sabem que la frontera entre disseny gràfic i publicitat a vegades pot ser molt fina. Però valorant que l'essència de l'esdeveniment és el disseny, i per tant la majoria d'assistents pertanyen a aquest camp, ens sembla una mica excessiu programar el mateix nombre d'estudis que d'agències. Està molt bé la presència de la publicitat en un acte com aquest, però potser no amb tanta prominència.

Quarta i última. Una proposta per als organitzadors. L'any vinent anuncieu l'esdeveniment com a Blanco, Festival de Diseño Gráfico de Cataluña. D'aquesta manera ningú podrà sentir-se enganyat. I és que no entenem que una activitat que es fa a Catalunya, on la majoria de participants són catalans –o treballen aquí– i tota la informació –cartells, web, promocions– està en català, a l'hora de la veritat totes les ponències i presentacions siguin en castellà. Sabem que s'argumentarà que hi havia gent que venia de fora. D'acord. També que alguns dels ponents eren de fora. D'acord també. Però que cap, repetim, cap intervenció fos en català ens sembla una manca de respecte. I ho diem abans que surtin els que defensaran que fer-ho a l'inrevés hauria estat una manca de respecte cap als castellano-parlants. Doncs nosaltres ens vam sentir discriminats com a catalans i com catalano-parlants. I això no vol dir que estem en contra de la utilització del castellà. En absolut. Nomès que ens hauria agradat també escoltar la nostra llengua. Potser el català no és prou cool en aquest món de moderns, ulleres de pasta i barbes de tres dies. Però no hi estem d'acord i en deixem constància per si serveix d'alguna cosa. Si els del PP o Ciutadans haguessin assistit a l'acte potser haurien hagut de plantejar-se la possibilitat de canviar els seus programes de cara a les properes eleccions. I això no només és una opinió. Ens sap greu, però també és una crítica.

Sigui com sigui, reiterem les nostres felicitacions per la iniciativa, per l'organització i pels resultats assolits. És realment d'agrair l'esforç de qui encara té inquietuds, especialment en aquests moments que sembla que la professió està molt disgregada i hi ha poques, poquíssimes, accions d'aquest tipus. La nostra enhorabona i ens veiem de nou l'any vinent.

–––

* Per als malpensats, mireu el seu web i ho entendreu.