divendres, 30 de gener de 2009

Dia "T", hora "V"

Per fi. Ja ha arribat el dia "T" i l'hora "V". Si els elements i els déus ho permeten, avui, a l'hora del té, es possarà en marxa la V Trobarasca Disseny & Birres. Aquesta edició, que estrena una nova etapa, engega amb la intenció de consolidar aquest tipus de trobades, amb l'objectiu de com a mínim igualar el nivell de les quatre anteriors i amb l'esperança de garantir-li una major longevitat. Els ingredients hi són: professionalitat, coneixement, inquietut, interéssos comuns i, per damunt de tot, bon rotllo. Molt bon rotllo. Falta saber si serem capaços de possar-hi la voluntat i la continuitat que donen el veritable sentit a aquest tipus d'activitats. Nomès depèn de nosaltres.

dimecres, 28 de gener de 2009

Noves formes de comunicació. Els codis QR

Com a definició, podriem dir que els codis QR són codis bidimensionals capaços d’emmagatzemar informació. Derivats dels codis de barres, però formats per punts quadrats enlloc de línies, aquesta tecnologia va un pas més enllà i obre un nexe d'unió entre el món físic i el virtual.

La denominació QR prové del concepte anglès Quick Response (resposta ràpida), que defineix l’objectiu principal d’aquest llenguatge; proporcionar un accés ràpid a una informació concreta. Amb un telèfon mòbil equipat amb càmera fotogràfica compatible i un lector capaç de descodificar aquest tipus de codis, es pot accedir a practicament qualsevol tipus d'informació, ja sigui aquesta un text, dades numèriques, números de telèfon, targetes de visita electròniques, fotografies, videos, o enllaços web o wap, entre d'altres.

La companyia japonesa Denso-Wave va desenvolupar els primers codis QR l'any 1994. Tot i ser-ne la propietaria de la patent, va decidir no exercir-la, i actualment les especificacions d'aquesta tecnologia formen part d’un estàndard internacional (ISO 18004) de lliure accés.
El fet de configurar-se com a estàndard obert, gratuït i associat a l'ús dels telèfons mòbils va ser suficient alicient com perquè aquesta tecnología es consolidès ràpidament entre la població japonesa, primer especialment entre els joves, i més tard extenent-se a la resta de franjes d'edat. No es d'estranyar, doncs, que el Japó sigui, amb enorme diferència, el país amb més codis QR per metre quadrat. Tot i que a Europa encara no està massa introduit, poc a poc sembla que es comencen a veure les infinites possibilitats que ens pot proporcionar aquest, per nosaltres, encara nou llenguatge.
Per exemple, un codi QR ens pot permetre emmagatzemar les dades de la nostra targeta personal, incloent nom, telèfon, adreça de correu electrònic o web site. Un descodificador pot introduir directament aquestes dades a una agenda electrònica sense haver de fer-ho manualment. De la mateixa manera, si ho desitjem –i el nostre mòbil ens ho permet–, podem enviar un missatge electrònic o connectar-nos a una web utilitzant l'enllaç corresponent. Igualment, pot servir al comerç per enviar a potencials clients ofertes diverses, descomptes, videos promocionals o qualsevol altre tipus de comunicat.

Existeixen diversos lectors i generadors de codis QR gratuïts a la xarxa. Nomès cal saber abans si el nostre telèfon mòbil és compatible amb aquesta tecnologia i quina és l'aplicació més addient per a cada model.

Els codis QR són probablement la versió més popular d'entre els codis bidimensionals, deixant apart els codis de barres. Altres versions, com DataMatrix, Shotcode o Blotcode tenen un funcionament similar i, en alguns casos, obren noves possibilitats, tant comunicatives com purament estétiques, però avui dia encara estan poc desenvolupades i són, per tant, molt minoritàries.






















A Estic tàrtar hem creat el nostre propi codi QR, i seguirem atents a aquesta nova forma de comunicació de la que, ben segur, aviat en sentirem molt a parlar.

divendres, 23 de gener de 2009

Silenci?


Després de 7 anys, el programa del canal 33 "Silenci?", ha plegat.
Des del passat desembre i sense cap argument sòlid, TVC deixa escapar un immillorable format d'informació setmanal sobre les darreres tendències del disseny gràfic, el disseny industrial, el disseny d'interiors, la il·lustració, la publicitat, la fotografia, la moda, el cinema o la literatura, combinant amb equilibri les entrevistes amb els professionals més experimentats i amb els més joves creadors.

A tot l'equip que ha fet possible un dels millors programes culturals que ha emès TVC després de 25 anys d'història, gràcies.

Si us plau Silenci?, torneu aviat!
Shhhhhhhhhhhhh!

dimarts, 20 de gener de 2009

Taller. 001. Repromàster

Ommmm...
Hores de concentració, solitut i aïllament.
Així és com podem definir totes les hores i hores que vam passar tancats al laboratori o habitació de la repro. A l’estiu, molta calor i a l’hivern, també.
Ampliar, ampliar més, reduir, reduir més, repetir perquè el revelat no ha quedat prou bé, repetir perquè la mida final és unes dècimes més petita del que hauria de ser.
Merda, el llum és obert i el negatiu s'ha velat. Merda, la capsa dels negatius és una mica oberta i segur que hi ha entrat llum i el material pot haver quedat afectat...






















La Repromàster és una màquina de gran precisió, per insolar suports amb superfícies emulsionades i poder reproduir fotolits i suports fotogràfics de paper a la mida desitjada amb trames, originals plens, tons de grisos... tot plegat sempre en blanc i negre.
Va suposar un avenç molt important en la reproducció fotogràfica tradicional per als estudis de disseny gràfic que fins aleshores calia que tinguessin un estudi fotogràfic complet amb equips de revelat manual i una bona ampliadora per produir tot el material necessari per al treball diari.
És una màquina de grans dimensions i està composada per 5 parts principals:
- Zona inferior de base per als originals a reproduir
- Òptica d'ampliació/reducció
- Comandaments manuals i digitals per ajustar la mida d'ampliació i la de reducció
- Zona superior per als materials a insolar
- Focus d'insolació a cada lateral

El sistema de treball és el següent:
1. Aixequem el vidre que cobreix tota la superfície de la base i situem el dibuix original que vulguem reproduir. Baixem el vidre i mecànicament fem el buit de tot l'aire interior que pugui quedar entre base i vidre perquè el dibuix quedi el màxim compacte i s'aconsegueixi una millor reproducció.
2. Encenem els focus d'insolació.
3. A la zona superior, aixequem la tapa i trobem una superfície semiopaca amb una retícula de mesures per centrar i calcular la reproducció d'ampliació/reducció que volem aconseguir i a sota aquesta superfície un vidre. Mirant per sobre de la superfície semiopaca i amb un tipòmetre o regle numerat podem ajustar exactament la mida que vulguem.
Allunyant la lent aconseguim augmentar la mida i apropant-la aconseguim reduir la mida.
4. Un cop ajustada la mida de reproducció apaguem els focus d'insolació i encenem un llum especial de laboratori fotogràfic per no afectar l'emulsió del material sensible que utilitzarem a continuació.

A banda de la Repromàster, evidentment cal tenir a mà unes quantes capses DIN A4 o DIN A3 de paper, fotolit i negatius per a la correcta reproducció.

5. A la zona superior, per sota la superfície semiopaca, posem un full per emulsionar de la mida que desitgem (DIN A5, DIN A4, DIN A3 o una altra mida...) i que estigui en contacte amb el vidre per la cara de l'emulsió. Fem també el buit de l'aire que hi pugui haver entre la tapa i el vidre.
6. Ajustem l'objectiu i programem el temps d'insolació segons les característiques que necessita cada material.
7. Encenem el programa d'exposició establert i esperem els segons necessaris fins que acabi.
8. Un cop acabada la insolació, desconnectem el buit de la zona superior i traiem el material exposat.
9. Agafem un fotolit o paper (segons el que havíem decidit fer) de la mateixa mida que el material exposat i els ajuntem per les cares de l'emulsió.
10. Els fem passar, pel sistema de transferència, per un processador automàtic de revelat a base d'uns rodaments.
11. Quan surt del processador de revelat, esperem uns segons (els temps varia segons cada material) i podem separar les dues superfícies.
12. Al fotolit o paper, ja tenim la reproducció acabada, a la mida que hem programat i totalment preparada per poder treballar.
Bon taller!


Repromàster








Taller

Sona el despertador, et lleves i fas una bona dutxa. Prens un cafè mentre mires per la finestra quin temps fa. És hivern i comença la setmana amb un dilluns plujós. Han pronosticat per la ràdio que fins i tot pot nevar la propera matinada.
Et poses l'abric i els guants, surts de casa i sents a la cara l'intens fred que fa.
Camí de la feina vas repassant mentalment el fantàstic cap de setmana i els pensaments es barregen amb la setmana atapeïda de projectes i maquetes que cal enllestir.
Entres a l'estudi i encens els llums. A la petita cuina et prepares un altre cafè mentre et mires l'agenda i vas cap a la taula per encendre l'ordinador.
Prems la tecla i no prems rés.
Què passa?
- Doncs passa que a sobre la taula no hi ha cap ordinador!
No pot ser!
- Si pot ser! Els ordinadors no han existit mai!
No pot ser!
- Si! Tot ha estat un meravellós somni que el fred de l'hivern no t'ha fet oblidar!
No! Noooooooooooooooooooooooooo!
- I tant! Camí de la feina no et podies imaginar cóm de plujós pot arribar a ser aquest dilluns...
(...)

Si un dia, pel motiu que fos, ja no disposéssim més dels ordinadors, caldria repensar molt i molt la nostra taula de treball de dissenyador gràfic.
Buf!
Sense ordinadors no avançarem ni una desena part del que ho fèiem!!
Per començar hem de trucar a tots els clients i haurem de refer l'agenda. L'agenda...quin merder...
Buf i buf!
Haurem de tornar a instal·lar un paral·lex, treure de l'armari com a mínim els rotring 0'2, 0'4 i 0'8, la tinta, cercar les difícils ganivetes de retoc, comprar paper cuixé i paper vegetal, uns quants pots de gouache, pinzells, llapis, llapis de color, retoladors, un tipòmetre, un bon grapat de fulls Letraset, una taula de llum, un pot de Best Test, goma de cautxú per la cola, uns quants catàlegs de fotocomposició, una col·lecció de fulls Pantone, un aparell per fer fendits, i una col·lecció infinita d'estris i eines imprescindibles...
Ah, i ara que hi penso, també caldrà marcar els textos mecanografiats per enviar-los a fotocomposar i marcar els originals per a la impremta...
Buf!
Ei, i la Repromàster, què?
Bufffffffffffff!
(...)

Tot aquest supòsit ens faria tornar a una mecànica i una metodologia de treball que teníem establerta diàriament fa només 19 anys!
Algunes de les eines que empràvem l'any 90, moment en que molts estudis de disseny gràfic vam començar a treballar amb ordinadors, són ara espècies extingides o en vies d'extinció.

Al Taller (nom robat a la secció de disseny gràfic de l'Escola Massana) volem recuperar algunes d'aquestes eines i retre-les un merescut homenatge.

dijous, 15 de gener de 2009

Rètols linds. 009. Al-Lop Automoviles


Al-Lop Automoviles
Lloc: El Poblenou. Barcelona
Fotografia: Zed & Kapplann
Data: 1992

dimarts, 13 de gener de 2009

diumenge, 11 de gener de 2009

Populart. 004. Salado






















Salado
Lloc: Playa Hermosa, Costa Rica
Fotografia: Zed Isdead
Data: 2003

dijous, 1 de gener de 2009

Valen més mil paraules… Desembre 08

"Aquesta Lliga està prostituida."
Daniel Sánchez-Llibre,
president del RCD Espanyol de Barcelona